El trànsit de Venus
En castellano
El dia 8 de juny de 2004 es va produir un fenomen astronómic molt poc freqüent: el trànsit del planeta Venus per davant del Sol. El pla orbital de la Terra i Venus al voltant del Sol no coincideixen, ambdos palns estan inclinats uns 3. 4º per tant tan sols quan la Terra i Venus estan situats just en el punt a on ambdós plans es tallen és possible poder veure a Venus transitar per davant del Sol.
En aquest esquema es mostra les órbites de Venus i la Terra al voltant del Sol (les proporcions no són correctes). El pla de Venus està inclinat, per tant ambdós plans solament poden tocar-se sobre una línia que talla les órbites d'ambdós planetes, és en aquests moments a on han d'estar situats els dos planetes per a que es pugui veure el trànsit.
Aquests fenómens esdevenen amb una periodicitat coneguda des de fa segles, entre un trànsit i un altre han de passar 8 anys, 105. 5 anys, 8 anys i 121. 5 anys, i així succesivament. L'últim cop que va passar va ser fa 121. 5 anys, el 1882, llavors es van poder fer rudimentàries fotografies i excel·lents dibuixos mostrant el fenomen. Avui en dia la fotografia digital i els grans telescopis han fotografiat amb gran precisió el fenomen, però també des de telescopis d'afeccionat s'han pogut seguir i immortalitzar-lo en fotografies.
Les lleis de Murphy afecten a tots els àmbits de la vida, i l'astronomia no podia ser menys. Curiosament l'observatori astronómic des d'on es va fer les observacions està situat de tal forma que una antiga xemeneia d'una indústria téxtil ens tapava el Sol al començament del trànsit (Foto1). Pocs segons abans de començar, el Sol es va deixar entreveure a través dels telescopis i vam poder observar l'inici del trànsit. Una hora després el creixement dels núvols va fer impossible la contemplació del fenomen (Foto2), finalment es va destapar i vam continuar gaudint de la resta del trànsit. Les fotografies que apareixen a continuació van ser realitzades a través d'un telescopi Schmidt-Cassegrain de 203mm d'obertura i f/10, en el que es va situar un filtre Astro Solar Film de Baader Planetarium per a atenuar gran part de la llum solar i les radiacions perilloses per a la vista. Es va utilitzar una càmera digital Optia de Pentax en mode automàtic.
En els trànsits es poden distingir 4 contactes: el primer contacte, que correspon al moment en el que el planeta "toca" el Sol: el segon contacte, que és el moment en el que de forma visual el perímetre d'ambdós astres deixen d'estar en contacte: el tercer contacte, que esdevé quan el perímetre del planeta torna a tocar el perímetre solar i el quart, en el que finalitza el trànsit.
Una de les coses més curioses que es van poder veure va ser una espècie de rotllana il·luminada que cobria a la part de Venus que encara no havia començat a transitar per davant del Sol, que es pot intuir a la foto 4. Aquesta rotllana de llum correspon a la llum del Sol desviada per l'atmosfera de Venus. També es va poder apercebre entre el tercer i quart contacte.
Avui en dien us de radars i satèl·lits permeten poder mesurar les distàncies entre els astres del Sistema Solar, actualment és possible enviar una senyal de radar a Venus i comptar el temps que triga en arribar i tornar fins a nosaltres: com saben a quina velocitat viatja la llum, calcular la distància és cosa de nens, però fa dos segles un trànsit de Venus va fer possible mesurar la distància Terra-Venus amb molta precisió, això és possible coneixent l'angle que existia entre Venus y aquests dos punts sobre la Terra: calcular la distància Terra-Venus solament era qüestió de fer un senzills càlculs. Gràcies a aquesta mesura es va poder conèixer la resta de distàncies del Sistema Solar i comprendre les dimensions reals. Però aquest cop el trànsit ha permés provar noves tecnologies que permetran poder detectar planetes en altres estrelles, també s'ha analitzat la llum del Sol filtrada per l'atmosfera de Venus i d'aquesta forma poder conèixer millor la seva composició i si, per exemple, presenta vapor d'aigua: si aixó fos seria un indici de que al planeta encara hi ha activitat volcànica ja que el vapor d'aigua és un dels gasos que s'alliberen amb les emanacions volcàniques. Estéticament es tracta d'un fenomen impactant i únic. Encara hi ha una altra possibilitat de veure un trànsit de Venus, en any 2012, però aquest cop seran els americans els qui podran gaudir-lo.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Torna a la pàgina del Sistema Solar
Torna a la Pàgina de Benvinguda