Els telescopis: la Porta a les Meravelles del Cosmos (o quasi;))

ATENCIÓ: Per a poder entendre molts dels termes que utilitzo en aquesta pàgina és molt recomanable que hagis llegit els articles anteriors al voltant dels telescopis.

Un cop ens hem familiaritzat amb el firmament i sabem trobar cossos celestes a través d'uns prismàtics arriben hora de pensar en comprar-se un telescopi. Però, ¿quin?. Depèn dels nostres gusts personals, de lloc d'observació, de la possibilitat de transportar-lo: juguen molts factors, en aquest article intentaré exposar alguns i per quin decantar-nos. Com vaig comentar al primer article, la decisió de decantar-se per un telescopi o un altre és un dels assumptes que crea més polèmica a dins de l'astronomia, pel que segurament molts astrònoms afeccionats no estaran d'acord amb el que aquí escriuré.

Alguns afeccionats pensen que no és necessari conèixer el firmament per a observar el cel amb el telescopi, amb l'aparició de telescopis computeritzats el fet de trobar objectes al cel no suposa cap problema: el telescopi ho fa per tu, però, segons la meva opinió, és com anar a una societat gastronòmica i demanar una pizza per telèfon, en comptes de posar-se a cuinar ;). Tot i que aquests telescopis computeritzats (excepte els que posseeixen brúixoles electròniques i GPS, que ho fan tot "sols") requereixen que se'ls indiqui la posició de com a mínim 2 o 3 estrelles distanciades entre si al firmament, pel que com a mínim tindràs que poder identificar aquestes dues estrelles per a cada època de l'any.

No existeix una resposta única per a recomanar quin pot ser el primer telescopi per a un principiant, però podem donar certes "pistes". Tot i que, pensant-ho bé, quasi que podríem considerar-lo com el nostre "segon telescopi" ja que els prismàtics no són més que dos petits telescopis refractors units i aquest sí que tindria que ser el primer instrument òptic que tindríem que utilitzar.

Algunes recomanacions generals en hora de comprar un telescopi. ..

• Abans d'adquirir el teu primer telescopi, seria molt interessant que poguessis mirar el firmament a través d'un i, a poder ser, el més semblant al telescopi que tens pensat comprar. D'aquesta forma coneixeràs que pot oferir-te, que pots esperar d'ell, i no dur-se desil·lusions o bé, convences definitivament (per molt dolent que sigui el telescopi, sempre serà molt millor que el petit telescopi que usava Galileu per a veure el firmament¡¡¡, hagués donat el que fos per tenir un modest telescopi actual¡¡). Seria molt interessant que et posessis en contacte amb alguna agrupació astronòmica, i que poguessis anar a alguna sortida d'observació. Allà, a més de mirar el firmament, et sabran aconsellar quin telescopi pot anar-te millor.
  

• No compris el teu telescopi en uns grans magatzems: el preu potser resulti atractiu, o molt atractiu, però la qualitat dels telescopis no sol ser molt alta, i en comptes de gaudir de l'observació astronòmica, te'n recordaràs del dia en el que vas decidir comprar aquest telescopi.
  

  M'explico: resulta que molts d'aquests telescopis tenen òptiques de PLÀSTIC, sí, plàstic, per el que evidentment no podrem esperar molta qualitat. Les imatges apareixen molt afectades per l'aberració cromàtica (pots trobar més informació en el primer article sobre els telescopis).
  

  Un telescopi no és quelcom que es compri habitualment, pel que, si decidim comprar un, que tingui la qualitat suficient per a que podem gaudir de l'observació durant anys, i que no se'ns quedi "curt" a la setmana. I aquesta qualitat sol suposar una mica més de diners que aquests senzills telescopis de supermercat.
  

  A aquests telescopis, dintre de l'"argot" astronòmic, se'ls coneix com "Telescopi de Nadal" (pot substituir-se "Nadal", per "Aniversari", "Comunió", o qualsevol altre celebració festiu-religiosa") i no són més que joguines.
  

• Si pots, compra-ho en alguna tenda especialitzada en material astronòmic, allà podran assessorar-te, a més el podràs veure muntat i avaluar-lo, tot i que no puguis mirar a través d'ell.
  

• Moltes marques de telescopi utilitzen, com a propaganda, els augments que poden aconseguir-se a través d'ells. Alguns prometen 525x, 675x o més, quan (com explico en la primera part d'aquests articles sobre els telescopis) els augments màxims que podem aspirar a utilitzar ronda el valor del doble de l'obertura del telescopi, en mil·límetres. Es a dir, un telescopi amb una obertura de 60mm (6cm), com a molt podrà oferir-nos imatges de certa qualitat fins a uns 120x, tot allò que ho superi no té sentit. Per exemple: jo a un petit telescopi podria posar-li 1. 000, 5. 000, 10. 000 augments si volgués, solament tinc que canviar d'ocular i afegir-li lents especials conegudes com lents de Barlow, però la imatge seria tan feble i desenfocada, que no serviria per a res.
  

  Aquest punt et pot servir de gran ajuda, perquè pots descartar tota la gran llista de telescopis anunciats pels seus augments en comptes de destacar la qualitat en les seves òptiques, la seva obertura, l'estabilitat de la seva muntura. .. és com si anunciessin un cotxe únicament per la velocitat màxima que pot assolir, sense fer menció en estabilitat, a la seguretat, etcètera. Amb aquest tipus de propaganda mostren una gran desconfiança en el seu producte, perquè és l'únic que exalcen, l'únic al que donen importància, a més s'aprofiten d'un dels falsos mites de l'astronomia: "Quants més augments, millor". A l'igual que no acostumem a conduir sempre a la màxima velocitat d'un automòbil, es més, generalment mai arribem a assolir la seva velocitat màxima, tampoc observem a través d'un telescopi als seus màxims augments, el primer que descobrim és que els augments més baixos són els que ens ofereixen imatges més clares, menys afectades per la turbulència de l'atmosfera, etcètera.
  

• Si és necessari seguir estalviant una mica més, fes-ho, però no compris un telescopi dolent ara, si et pots comprar un de millor d'aquí a un temps, que a més et donarà més satisfaccions. Mentrestant, pots seguir familiaritzant-te amb el cel a través d'uns prismàtics. Aqui torna a aparèixer una de les característiques que tot aficionat en astronomia té que tenir; la PACIÈNCIA, que al final té la seva recompensa.
  

• No et deixis enganyar per les boniques fotos que apareixen a la caixa del telescopi encerclades com si fos el que es veu a través de l'ocular del telescopi. Aquestes fotos estan fetes per sondes interplanetàries o grans telescopis, mai a través d'un telescopi de petita obertura. Com has pogut llegir en article sobre l'ull, excepte en els cossos celestes més brillants, la resta els veiem en blanc i negre. Ni a través del millor telescopi del mon els podries veure així a ull nu, per a això fan falta minuts d'exposició sobre una pel·lícula fotogràfica o un dispositiu electrònic conegut com CCD. És un altre reclam publicitari.
  

• Assegura't que el diàmetre dels oculars sigui de 1. 25 polsades (31. 75mm), que és un dels estàndards de diàmetre entre els oculars. Alguns models tenen oculars de 0. 9 polsades de diàmetre (uns 23mm), evita'ls ja que no podràs trobar oculars amb aquest diàmetre. Generalment els oculars que inclouen els telescopis no solen ser de molta qualitat (¡¡ sempre hi han excepcions, però són poques!!) i és precís comprar oculars bons. Els oculars que podràs trobar tenen 1. 25 polsades de diàmetre, per això faig aquesta recomanació. També existeixen telescopis amb oculars de 2 polsades (50. 8mm) però són extremadament cars, són els oculars que porten els grans telescopis professionals.
  

  NO TRIÏIS EL TEU TELESCOPI NI PEL NOMBRE NI PER LA QUALITAT DEL/S OCULAR/S que l'acompanya. Pensa que molts cops et tindràs que comprar de millors per a substituir els que portava el telescopi.
  

• Preu mínim orientatiu; 400€/$. Això no vol dir que no puguis trobar telescopis de qualitat per menys diners, però solament es tracta d'una orientació. Evidentment, quant més cars són, millors telescopis podràs aconseguir (tot i que tota regla té la seva excepció).
  

• Curiosament els telescopis de pitjor qualitat són els que solen portar una major quantitat d'accessoris; inversor d'imatge (per a poder utilitzar el telescopi en l'observació diürna), un filtre lunar (més o menys útil), un filtre solar (MAI HAS D'UTILITZAR-LO, SÓN POC SEGURS i NO PROTEGEIXEN A L'ULL DE LES RADIACIONS MÉS PERILLOSES), un prisma diagonal (per a desviar la llum 90º i fer més fàcil l'observació), un sortit d'oculars (dels quals sol haver algun que no podrem utilitzar perquè ens oferirà més augments dels recomanables) i una lent de Barlow (algunes marques inclouen 2 o 3¡¡¡ i això que una lent de Barlow (que serveix per a multiplicar el número d'augments que poden oferir-nos un ocular) o un ocular de certa qualitat solen costar més que un telescopi de baixa qualitat amb tots aquests complements¡¡¡). Els telescopis més cars solen portar únicament el prisma diagonal i un ocular, alguns ofereixen un parell d'oculars. És a dir, s'està invertint en el telescopi i no en els seus accessoris, que poden comprar-se apart. És millor invertir en unes bones òptiques i una bona muntura que no en tota aquesta sèrie d'accessoris que podrem comprar més endavant i que segurament tindran més qualitat.
  

• A més, els oculars que inclouen no són molt bons, amb configuracions òptiques poc recomanables, com la Huygens, que apareixen marcats amb la lletra H, abans de la distància focal de l'ocular, per exemple: H20, H4, etcètera.
  

• Si tens pensat comprar-li un telescopi a un nen que es mostri molt interessat en l'astronomia, potser seria millor comprar-li uns prismàtics (no fa falta que siguin d'excel·lent qualitat, per uns 50€/$ pots trobar prismàtics 7x50 acceptables (podràs trobar més informació a la secció sobre dels prismàtics)) que, malgrat que no posseeixen una qualitat excepcional, li ajudarà a descobrir centenars de cossos celestes, veure les llunes de Júpiter, alguns cràters de la Lluna, la fase de Venus, etcètera.
  

  A més dels prismàtics és molt recomanable que també li regalis un llibre en el que apareguin mapes amb les constel·lacions del firmament, en el que estiguin situats els cúmuls d'estrelles, les nebuloses i les galàxies més brillants. Com a complement, podria anar-li molt bé un planisferi (6 u 8 €/$) en el que es pugui representar el firmament per a qualsevol data de l'any. Amb l'experiència que adquireixi descobrint el cel a través dels prismàtics, amb l'ajuda del llibre i el planisferi, podrà descobrir a on es troben les petites meravelles ocultes en la nit i li costarà molt menys trobar-los quant es decideixi per la compra d'un telescopi astronòmic.
  

  Es molt difícil per a un nen ( I UN ADULT¡¡¡) sense experiència trobar galàxies, nebuloses o cúmuls, pel que el telescopi acabaria abandonat, com a molt miraria la Lluna (que no és poc¡¡, però no ho es "tot"). També tens que valorar la seva edat, si creus que no podrà aguantar els prismàtics, pots regalar-li el llibre i el planisferi per a que es vagi familiaritzant amb el firmament i, quant creixi una mica, regalar-li els prismàtics, tot i que existeixen en el mercat adaptadors per a acoblar els prismàtics a un trípode i així poder observar sense necessitat de mantenir els prismàtics.
  

• Recorda que el millor telescopi no sempre té perquè ser el més car ni el més gran, sinó que serà el que més vas a utilitzar. Si decideixes comprar-te un gran telescopi i resulta que et tens que desplaçar per a observar el cel, potser sigui molest ficar-lo al maleter, potser el pes sigui excessiu. .. En definitiva, que cada cop observaràs menys, perquè suposa molt esforç, a vegades és millor comprar-se un telescopi més compacte, més manejable, que no un gran telescopi. Els grans telescopis són ideals si observes en un lloc fix, que no requereixi transport, llavors sí que pot ser molt recomanable. És a dir, la portabilitat, a més de la disponibilitat econòmica, sol ser un dels principals factors que determinaran l'obertura màxima.
  

  Per exemple, si principalment vas a observar a través d'una finestra (per cert, té que estar oberta per a observar¡¡), a dins d'una ciutat, i ocasionalment pots desplaçar-te al camp, doncs potser seria millor que et compressis un bon refractor de 80mm d'obertura i uns 400-500mm de distància focal. Són molt petits (poden portar-se en una motxilla) i fàcils d'utilitzar, malgrat que hem de tenir en compte que els augments més baixos que ens proporcionaran són molt semblants als d'uns prismàtics, pel que igual ens surt més a compte comprar-nos uns bons prismàtics. També podem decantar-nos per un telescopi Schimdt-Cassegrain, que tenen un tub molt curt i grans obertures, tot i que el seu preu sol ser prohibitiu.
  

• Fuig dels telescopis amb moltes peces de plàstic, amb muntures fràgils, amb poca estabilitat. Aquells que es decanten per un telescopi d'aquest tipus es senten defraudats i al mes (o, potser, hores després) ja estan pensant en comprar-se un altre. Amb el que val un d'aquests telescopis senzills es pot comprar uns bons prismàtics, o bons mapes i llibres astronòmics.
  

• L'ideal és que poguessis provar el telescopi abans de comprar-lo, però això sol ser impossible. Recorda que abans de l'observació és imprescindible que el telescopi s'equilibri tèrmicament amb la temperatura de l'exterior (20-30 minuts com a mínim, tot i que potser sigui necessari esperar una hora per a que acabi d'aclimatar-se totalment), per a d'aquesta forma evitar les turbulències internes del telescopi.
  

• L'observació a través del telescopi és fascinant, però no és "apte" per a tot el mon. A diferència d'altres aficions, l'astronomia requereix de molta paciència, formar-se en els aspectes bàsics d'aquesta ciència, molt temps i una mica de diners. Podem tenir molt diners i comprar-nos un bon telescopi, però si no sabem que estem veient, ni com trobar-lo, si ens posem histérics perquè no podem trobar res, amb prou feina si trobarem sentit a aquesta afició. Insisteixo, familiaritza't amb el firmament abans de decantar-te per la compra d'un telescopi.
  

  Bé, val, però, quin telescopi em compro?. ..
  

• Si et decantes preferentment per l'observació planetària sobre l'observació dels cossos del cel profund, pot ser recomanable comprar-se un telescopi refractor de com a mínim 75mm, amb una relació focal d'entre 13 i 15 (és a dir, 75x13= 975mm, 70x15= 1. 125mm de distància focal). Generalment els refractors que podràs trobar a les tendes tenen 50 o 60mm, però és preferible una mica més d'obertura. Els que són bons, solen ser cars, pel que potser sigui millor adquirir un telescopi reflector. És molt aconsellable una bona muntura equatorial, malgrat que també solen ser cares. Fuig de les muntures azimutals, en les que per a contrarestar el moviment de la Terra, i així poder fer el seguiment d'un objecte determinat, tenim que moure dos eixos i solen fer-ho "a salts", pel que la imatge vibra constantment, si es que no es perd mentre desplacem un dels seus eixos. Un telescopi que vibri més de 5 segons no ens permetrà gaudir de l'observació, això ho determina tant els moviments de la muntura com l'estabilitat de la muntura i el trípode, tingues-ho en compte.
  

• Si prefereixes observar objectes del cel profund, com cúmuls d'estrelles, nebuloses, galàxies. .. potser sigui preferible adquirir un telescopi reflector de tipus Newton d'una obertura mínima de 114mm. Com el seu preu no sol ser molt elevat, és sempre preferible adquirir un Newton de més obertura, potser 150 o inclús 200mm ja que podrà entrar molta més llum i, per tant, podràs veure objectes molt més febles (aquí és precís tornar a recalcar el tema de la portabilitat, si creus que no el podràs utilitzar gaire, tria un altre telescopi). La relació focal recomanable ronda el valor 6, és a dir, la distància focal del telescopi es 6 vegades més gran que l'obertura. En el cas d'un telescopi de 150mm, la distància focal seria: 150x6=900mm, en el cas d'un telescopi de 200mm tindria que tenir uns 1. 200mm, etcètera. En aquest cas, i per a abaratir costos, podem decantar-nos per una muntura de tipus Dobson, molt més senzilla i fàcil de manejar, i invertir en millors òptiques i obertures més grans.
  

  Aquests telescopis també poden servir-nos per a observar planetes, tot i que la imatge sol ser més pobre (amb menys contrasts) que a través d'un refractor. Tot i així, les imatges solen ser espectaculars, si la turbulència de l'aire ho permet. Les millors vistes de Saturn i Júpiter que he vist en la meva vida les vaig veure a través d'un telescopi Newton. Amb un molt bon Newton de 200mm he pogut veure els petits cercles corresponents a les llunes de Júpiter, és a dir, no es veien com estrelles, sinó com a petites boletes de llum, amb les seves diferents grandàries, molt més gran en el cas de Ganímede. També es poden veure detalls molt fins en atmosfera de Júpiter, es poden veure núvols retorçant-se al voltant de la Gran Taca Vermella, es poden veure les ombres de les llunes creuant l'atmosfera del planeta, es veuen bandes de núvols en atmosfera de Saturn. ..
  

  Aqui es interessant fer menció de la qualitat o la perfecció del mirall: la lambda. Si poguéssim veure la superfície del mirall amb molt detall, veuríem que la superfície no és totalment llisa, sinó que té irregularitats. Aquest grau d'irregularitat es mesura utilitzant el valor lambda, que correspon a la diferència màxima entre la superfície ideal i la que realment té. Aquest valor sol ser tan petit, de l'ordre de mil·lèsimes de mil·límetres, que generalment s'expressa com una fracció respecte a la longitud d'ona de la llum. En aquest sentit, podem considerar un bon telescopi a partir de 1/8 de valor de lambda. Quant més petita és la fracció (1/10, 1/20. .. ) de millor qualitat serà el mirall. Aquest valor sol estar indicat en les instruccions o en la caixa del telescopi, tot i que també s'ha de dir que moltes vegades no són creïbles, perquè saben que és un dels criteris que es solen utilitzar en hora de la compra d'un telescopi, tot i que no tot té que ser desconfiança en aquest mon ;).
  

• El "tot terreny" en els telescopis són els de tipus Schmidt-Cassegrain. Són molt compactes, poden transportar-se còmodament, ideals per a observar des d'un balcó o una petita terrassa, com des del camp, però tenen un inconvenient: són cars. Si et decideixes per un, que tingui una obertura mínima de 200mm. A través d'ells podem gaudir dels planetes, les galàxies, la Lluna, els cúmuls, etcètera. Imprescindible la muntura equatorial o de forquilla motoritzada.
  

• Potser el telescopi "ideal" per a un aficionat seria un telescopi de tipus Newton, d'uns 150-200mm d'obertura, sobre muntura Dobson, amb un bon buscador. Algunes marques ofereixen telescopis d'aquestes característiques per menys de 600€. No permeten realitzar fotografies de llarga exposició, tot i que sí que permet fotografiar la Lluna i els planetes més brillants, però això és un assumpte que no te perquè preocupar molt per a aquell que s'inicia, perquè la principal funció que tindria que oferir-li aquest telescopi és la possibilitat d'observar el firmament amb molt detall. La veritat és que són una mica voluminosos i és necessari disposar d'un balcó o un pati per a poder utilitzar-lo tot i que, si no és així, però estàs disposat a desplaçar-te, pot ser un gran telescopi. Si en el teu cas disposes de un petit balcó, o inclús únicament una finestra, tindries que decantar-te per un telescopi molt més compacte, com per exemple un Schmidt-Cassegrain.
  

• És sempre preferible apostar per una obertura major, sempre que estigui a dins dels nostres límits de "portabilitat".
  

• Per posar un símil cinematogràfic, un telescopi refractor petit, d'entre 50 o 60mm, seria equivalent, en possibilitats, a un "tràiler" d'una pel·lícula, solen aparèixer algunes de les escenes més impactants, però ens quedem amb les ganes de veure la pel·lícula. Molts astrònoms afeccionats han patit aquesta experiència. Al principi ens sorprènem per totes les coses que poden veure amb aquest petit telescopi: a la Lluna podem veure milers de cràters, podem veure els anells de Saturn, bandes nuvoloses en atmosfera de Júpiter, les fases de Venus, alguns cúmuls d'estrelles. .. però aviat descobreixen que es queda curt i comencen a estalviar per a comprar-se un telescopi millor, és a dir, per a "veure la pel·lícula".
  

  Un telescopi de mitjana obertura (a partir d'uns 150mm) seria equivalent a la pel·lícula en sí, bé, potser seria com una pel·lícula a dins d'una trilogia, ja que no podem veure-ho absolutament tot, sinó solament una part. Tot i que no podem veure el mateix que podem veure a través d'una fotografia d'aquest mateix objecte (això no ens passarà ni mirant a través del millor telescopi del mon), ens oferirà moltes satisfaccions.
  

  Un telescopi de gran obertura serien equivalent a un pack DVD, en el que a més de la pel·lícula, inclouria escenes inèdites, el Making-off, entrevistes, diversos idiomes. .. per exemple, a través d'un telescopi de gran obertura (250-300mm en endavant) inclús podem arribar a observar cúmuls d'estrelles EN ALTRES GALÀXIES¡¡¡, poden apreciar-se (si la turbulència atmosfèrica ho permet) detalls fins a les atmosferes dels planetes gasosos més pròxims (Júpiter i Saturn) algunes galàxies extremadament llunyanes i alguns Quàsars, els objectes més llunyans que es coneixen.
  

• Si l'observació del cel serà una activitat puntual, potser per a poder veure de tant en tant els cràters de la Lluna, o algun planeta brillant, per a ensenyar-los als teus amics o familiars i a més vols utilitzar-lo per en observació diürna, llavors sí que pot servir-te un senzill telescopi refractor de 60mm, que incorpori inversor de la imatge. Això sí, sempre sent conscient de que tindrà les seves limitacions en el moment que vulguis observar cossos molt més febles.
  

• Per sort disposes d'una de les bases de dades més importants que hagi existit mai: Internet. Existeixen milers de pàgines informatives, que analitzen models de telescopi, els comparen amb d'altres marques, podràs llegir les experiències d'altres afeccionats en astronomia que han adquirit, potser, el mateix telescopi que tens pensat comprar-te i pots conèixer la seva experiència, inclús podries posar-te en contacte amb ell i preguntar-li directament. És molt interessant visitar fòrums astronòmics, llegir les respostes a altres afeccionats, preguntar. .. El "problema" és que la major part d'aquestes pàgines estan escrites en angles, però pensa que moltes pàgines i cercadors permeten traduir qualsevol pàgina al castellà, i potser alguna també al català(?), tot i que la traducció no sigui fidedigna, ens farem una idea del que allà han escrit.
  

  
  

Torna en inici de la pàgina