Els prismàtics: telescopis de butxaca (o quasi ;) )

Si no pots veure les imatges, polsa aquí

• Les seves avantatges.
• Augments, obertura. ..
• Que hem de tenir en compte en hora de comprar-los.
• Com enfocar-los correctament
• Com aprendre a veure el firmament amb ells
• Com cuidar-los.

(Degut al gran nombre de fotografies i animacions que hi ha en aquesta pàgina possiblement trigarà una mica en carregar-se, mentre pots anar llegint ;)

El següent pas lògic per a aquell que s'interessa per l'astronomia observacional, després d' aprendre a reconèixer les constel·lacions, els planetes i les estrelles a ull nu, és la d' estudiar el firmament amb uns prismàtics. Bé, el nom de prismàtics és fàcil de comprendre, en el seu interior trobem prismes que desvien la llum. Com aspecte negatiu s'ha de comentar que part de la llum s'absorbeix al travessar més òptiques i ens arriba menys llum.

La llum entra als prismàtics a través de l'objectiu, que solen ser de dos lents, una biconvexa (en forma de llentia) i una altra amb una superfície plana i una altra còncava (com un plat) tocant en altra lent. Aquestes lents concentren aquest feix de llum, posteriorment un sistema de dos prismes desvia la llum i l'envia en ocular, que és a través d'on observem. Aquests prismes desvien de tal forma la llum que és possible escurçar considerablement la longitud dels tubs, però a canvi eliminen part de la llum que entra. Aquest sistema es coneix com de "Porro", i és preferible als prismàtics compactes i més petits.

• Els prismàtics no són més que dos telescopis units, això sí, amb pocs augments.

• La gran comoditat que té observar el firmament amb els dos ulls oberts. Sembla una ximpleria, però els ulls es mostren més relaxats si ambdós estan oberts contemplant la mateixa imatge. A més s'inclou el fet de la visió estereoscòpica per en observació diürna.

• A diferència dels telescopis astronòmics, les imatges que percebem amb els prismàtics no es mostren invertides, el que ens ajuda molt a situar-nos espacialment.

• La comoditat d'us, solament necessitem treure'l del seu estoig, treure-li les fundes protectores de les lents, PENJAR-SE'LS AL COLL i observar.

• Existeixen fenòmens astronòmics que succeeixen de forma molt ràpida, per exemple, la caiguda d'un bòlid (meteorit brillant) o el pas d'un satélit artificial brillant, en els que l'us d'uns prismàtics es torna imprescindible ja que és molt difícil el seu seguiment a través d'un telescopi.

• La contemplació de grans extensions del cel o objectes del cel profund massa grans per a abastar-los a través d'un telescopi són objectes idonis pels prismàtics. és altament recomanable realitzar "viatges" per la Via Làctia i deixar-se perdre. Alguns cúmuls estel·lar, com el Doble Cúmul de Perseu, les Plèiades, el Gran i Petit Núvol de Magallanes, el Cúmul Omega. .. es gaudeixen millor a través d'uns prismàtics.

• Malgrat a que no siguin indicats per en observació planetària, poden servir per a contemplar els detalls més notables de la Lluna, potser veure les fases de Venus, les 4 LLunes més brillants de Júpiter i, en el cas de posseir grans augments i obertures, poder distingir els anells de Saturn.

• Acoblats a un trípode poden mostrar-se aquests objectes celestes a tot aquell que tingui curiositat.

• Per a molts, sobre tot per a aquells observadors ocasionals, la contemplació del cel a través d'un telescopi els sol suposar una gran decepció, esperen veure les estrelles molt més grans, esperaven més espectacularitat, reacció que no sol succeir quant miren a través d'uns prismàtics, es més, es mostren sorpresos per les coses que poden arribar a veure a través d'ells. Però tot això és degut al desconeixement. Per a algunes coses el telescopi és imprescindible i irreemplaçable, i viceversa¡¡¡.

• Es guarden ràpidament i amb prou feina si necessiten manteniment, però s'han de tractar amb molt de compte, evitar l'exposició al Sol, al pols, la humitat, etc.

• Potser unes de les avantatges a tenir en compte és que, si decidim deixar aquesta afició podem utilitzar-los per a d'altres funcions, cosa que no succeeix si el primer que fem quant sentim el cuc de l'astronomia és comprar-nos un super-mega-telescopi, que a més farà tremolar a les nostres butxaques.

El neòfit té la idea de que, quant més augments, millor veurà els objectes, però ràpidament descobreix que no sempre es així. L'avantatge dels prismàtics és que ens ofereixen una ampliació d'allò que veiem al cel, però si utilitzem molts augments no sabrem reconèixer al cel el que estem veient a través d'ells. 7 o 10 augments ofereixen l'avantatge de contemplar una gran zona reconeixible del cel amb els augments suficients per a descobrir objectes que a primer cop d'ull no podem percebre, és a dir, tenen un gran camp de visió. Quants més augments menor és el camp de visió i ens costarà molt més poder trobar objectes al cel. Mira la taula que trobaràs més ensota per a comprovar com varia el camp de visió al variar els augments. Fixa't que, per exemple, el camp de visió d'uns prismàtics de 10x (10 augments) és d'uns 7º: si tenim en compte que el diàmetre de la Lluna és d'uns 0. 5º, el camp de visió serien equivalent al diàmetre de 14 LLunes alineades. Uns prismàtics de 15x ofereixen un camp de visió d'uns 5º, és a dir, unes 10 "LLunes". Uns de 20x solament ofereixen un camp d'uns 3º (unes 6 LLunes), massa petits per a poder orientar-nos amb facilitat a través del firmament. A l'observació diürna el problema és menor perquè podem percebre molts més punts de referència i difícilment podrem desorientar-nos, però en el cel solament veiem punts brillants.

El camp de visió sol aparèixer als prismàtics, Fixa't en la fotografia, apareix els augments i el camp de visió que pot aparèixer de dos formes:

1. En graus ( º).

2. En l'extensió de la imatge que veiem a través d'ells per a una distància determinada. Per exemple, a la fotografia apareix "91m at 1000m", és a dir, a una distància de 1000m l'extensió de la imatge és de 91m, el que és equivalent a un camp de visió d'uns 5. 2º (per trigonometria; cotg(a)=91/1000 a=5. 2º).

Més augments també implica més pes. Potser amb els anys, quant el reconeixement del firmament no et suposi un repte, sí que podries plantejar-te la possibilitat de comprar-te uns prismàtics amb més augments i un trípode per a subjectar-los. Pensa que els augments ofereixen més detalls, amb el que això comporta: permet veure més grans els objectes celestes, però també PERMET APRECIAR MILLOR els nostres PROPIS BATECS I MOVIMENTS, fent que la imatge es mogui permanentment, arribant inclús a marejar-nos.

Com a regla general, aquells prismàtics de més de 10 augments (10x) necessiten ser acoblats a un trípode degut al seu pes.

Com vas poder comprovar a la secció que parlava de l'ull, la pupil·la es fa més gran en condicions de poca llum, arribant a assolir els 7mm de diàmetre. L'ideal és que el diàmetre del conus de llum que surti dels prismàtics, conegut com a pupil·la de sortida, tingui un valor semblant al que tenen les nostres pupil·les en aquestes condicions: si és més gran, part de la llum es desaprofitarà il·luminant-nos part de l'iris, si és menor solament podrem ver a través d'ells un petit cercle en el que no podrem contemplar tota la imatge que ens ofereix els prismàtics. Per a conèixer el valor de la pupil·la de sortida en mil·límetres solament hem de dividir el diàmetre dels objectius (també en mm) entre el valor dels augments. Per exemple: en el cas d'uns 7x50 dividim 50/7= 7,14mm que és pràcticament el diàmetre de les nostres pupil·les en les condicions en les que utilitzarem els prismàtics. Hem de tenir en compte que amb l'edat el diàmetre de l'iris de nostres ulls va disminuint fins a uns 5mm, que és la pupil·la de sortida que obtindríem amb uns prismàtics 10x50 (50/10=5mm). Bé, es recomanable que la pupil·la de sortida dels prismàtics sigui semblant a la grandària de les nostres pupil·les, però no és una obligació ;). Per exemple, potser per en observació astronòmica des d'una ciutat afectada per la contaminació lumínica (és a dir, quasi totes) sigui preferible posseir uns prismàtics de 10x50 que uns de 7x50 per varies raons: en presència de llum les nostres pupil·les no es dilaten tant i a més aquests augments de més fan que la imatge que percebem sigui una mica més obscura i augmenta una mica més el contrast.

Una forma ràpida de saber si els nostres prismàtics són molt lluminosos, o no, és elevar al quadrat el valor de la pupil·la de sortida, és a dir, multiplicar aquest valor per sí mateix. Per exemple, la pupil·la de sortida d'uns 10x50 és de 5mm, per tant la seva lluminositat serà 5x5=25. Uns 7x50 presentarà una lluminositat de 51, seran més del doble de lluminosos, amb les avantatges i inconvenients que suposa. Uns 20x60 tenen una lluminositat de 9 i el cel a través d'ells és molt obscur, però el contrast amb les estrelles és més gran que amb els 10x50.

Per a aquells que portem ulleres hem de tenir en compte que la imatge es formi a certa distància dels oculars, perquè si no tindrem que exprimir els ulls contra els cristalls per a poder veure alguna cosa, amb l'incomoditat que comporta (jajaja). Tindràs que comprar aquells que et siguin més útils amb les ulleres posades. Pensa que això de mirar al cel amb les ulleres posades, treure-se-les per a intentar-ho veure amb els prismàtics i perdre's constantment és una bogeria.

A la taula de sota pots trobar les dades d'alguns prismàtics:

Tipus	Diàmetre d	Augments a	pupil·la de sortida en mm (d/a)	LLuminositat (d/a)2	Camp de visió	Magnitud límit
8x30	30	8	3,75	14. 06	9º	9
7x50	50	7	7. 14	51. 02	8º	10. 2
10x50	50	10	5. 00	25. 00	7º	10. 2
8x60	60	8	7. 50	56. 25	6. 5º	10. 9
15x60	60	15	4. 00	16. 00	5º	10. 9
20x60	60	20	3. 00	9. 00	3º	11
11x80	80	11	7. 27	52. 89	5º	11. 2
15x80	80	15	5. 33	28. 44	4. 5º	11. 2

• Si pots provar-los fora de la tenda, és a dir, mirant alguna cosa llunyana al carrer, millor. Si decideixes comprar-los durant una tarda d'hivern, potser puguis comprovar com es veuen enfocant directament a alguna estrella.

• Mira alguna cosa llunyana i brillant, per exemple, el reflex de la llum del Sol sobre alguna superfície metàl·lica. Comprova que la imatge enfocada d'aquest objecte no mostri colors al voltant del focus lluminós, si apareixen vol dir que no són de la qualitat desitjable.

• Mira cap alguna superfície amb trama, per exemple, una paret llunyana feta de maons. Si pots distingir perfectament aquesta trama potser es tracti d'uns prismàtics a tenir en compte. Quants més detalls puguis veure, amb la menor deformació cap a les vores de la imatge, millor.

• Mou la rodeta central, el moviment té que ser còmode i sense salts. Tampoc pot ser excessivament suau, perquè al mirar a través d'ells i aproximar-nos massa es desenfocaran. Proba d'enfocar perfectament alguna cosa llunyana. Després mou-los situant els objectius cap a dalt i cap baix (no ho facis violentament, no són maraques,jajaja) i torna a mirar a través d'ells. Si la imatge segueix més o menys enfocada vol dir que el mecanisme no va massa solt. Generalment no es desenfocaran.

• No fa falta comentar que ambdós ulls han de veure la mateixa imatge. Pensa que si els eixos òptics no estan perfectament alineats, els nostres ulls tindran que esforçar-se per a que la imatge es vegi correctament (tindran que suplir la carència que té el prismàtic) i de seguida patirem mal de cap.

• Evita aquells que t'asseguren que no necessiten enfocar-se, solen donar bons rendiments si no pateixes cap disfunció ocular i si mires objectes més o menys propers, però per a llargues distàncies no són tan bons. Pensa que en termes fotogràfics estem enfocant en infinit.

• Evita també aquells que t'ofereixin una gamma d'augments diferents, del tipus Zoom. Poden ser útils per en observació diürna, però solen presentar més superfícies òptiques que eliminen molta més llum.

• Assegura't que ambdós tubs estiguin ben alineats, per a això aguanta els prismàtics amb una mà i passen altra per davant dels objectius mentre observes alguna cosa llunyana a través d'ells: si notes salts a la imatge vol dir que no estan del tot ben alineats.
  

• Curiosament aquells prismàtics de millor qualitat solen ser també els més lleugers i, per tant, la imatge es mourà menys i no ens cansarem tant ;)

• Entre les moltes avantatges que presenta Internet està la de poder conèixer l'experiència d'altres persones. En el nostre cas és aconsellable consultar els fòrums astronòmics en els que els propis afeccionats comenten les seves experiències amb uns prismàtics determinats. Inclús pot arribar-se a llegir experiències de la mateixa marca o modelo que tens en ment.

• Tindrem que assegurar-nos que els prismes siguin del tipus BaK4 ( enriquit en òxid de Bari) , que ofereixen menys absorció de la llum i més resolució que els prismes dels prismàtics més barats, fets de BK-7 ( borosilicat), o de pitjor qualitat. Aquesta dada no sol aparèixer als prismàtics. Els vidres BaK-4 transmeten millor i dispersen menys la llum que els hi arriba, el que es tradueix en unes imatges més contrastades i en imatges més clares.

  Una forma de saber si els prismes són BaK-4 o BK-7 és mirant a través dels oculars, però a uns 30 o 40 cm de distància: desconfia d'aquells prismàtics que mostrin un rombe grisenc, o blavós, emmarcant la pupil·la de sortida. Resulta que els prismes fets de BK-7, o similars, no reflecteixen la llum en certs angles i per això es forma el rombe que veiem. Això es tradueix en una imatge bona al centre del camp de visió, però en un empitjorament a mesura que ens apropem a la vora. En canvi, els prismes de BaK-4 reflecteixen tota la llum independentment de l'angle al que li arribi, per això veiem les vores rodones i ben definides.
  

• Les òptiques han d'estar tractades amb capes antireflectants. Aquestes capes fan que les imatges tinguin més resolució, es puguin veure més detalls i no veiem llampecs de llum deguts a reflexos interns.
  

• Aquest tractament antireflectant es preferible que sigui del tipus Fully multi-coated. La llum que entra a través d'uns prismàtics té que travessar moltes superfícies òptiques. Sense aquest tractament part de la llum rebota en aquestes superfícies i es perd, aproximadament, entre un 1. 5% i un 2% de llum per cada superfície òptica, si tenim en compte que uns prismàtics tenen unes 10 superfícies òptiques, es perd entre el 15 i el 20%, això sense tenir en compte que part de la llum és absorbida. Doncs bé, una superfície òptica amb un bon tractament antireflectant, solament perd un 0. 5%, és a dir, de la llum que entra a través d'ells solament es perd un 5%. Tant en un telescopi com en uns prismàtics el més important és que entri la màxima llum possible per així poder captar objectes més febles.
  

  Als prismàtics podries troba aquestes indicacions respecte a les capes antireflectants:
  

  • Coated: Algunes superfícies de les lents estan tractades amb una capa antireflectant.

  • Fully Coated: Totes les superfícies òptiques estan tractades amb una capa antireflectant.

  • Multi-coated: Algunes porten més d'una capa d'antireflectant.

  • Fully Multi-coated; (Els millors) Totes les superfícies òptiques porten més d'una capa antireflectant.

  
  

• Augments: 7x50 o 10x50 (11x80 quan ja es té experiència).

• Tractament: Fully Multi-coated.

• Material dels prismes: BaK-4.

Tingues present una cosa: et donarà més satisfaccions uns prismàtics barats que no un telescopi barat. És més, per que et facis una idea: els preus d'uns prismàtics més o menys bons equivalen al d'un telescopi dolent.

Podem comprovar si els nostres prismàtics tenen capes antireflectants mirant els seus reflexos. A la fotografia podem ver uns reflexos blavosos que mostren el paisatge invertit.

1. Separa o apropa els dos tubs fins que puguis veure còmodament la imatge a través dels oculars.
   

2. Fixa't que sota un dels oculars apareix una indicació i una sèrie de nombres positius o negatius (generalment en ocular dret). Doncs bé, tapen objectiu corresponent a aquest ocular amb la tapa, o amb la mà , de tal forma que no es pugui veure la imatge a través d'ell. Després enfoca els teus prismàtics correctament mirant a través de l'altre ocular (l'esquerra). Generalment solen portar una rodeta en eix d'unió d'ambdós tubs.

3. Una vegada tinguis ben enfocat la imatge (generalment el tub esquerra) arriben hora d'enfocar de forma correcten altre tub. Tapen objectiu esquerra, i SENSE MOURE LA RODA CENTRAL, enfoca correctament la imatge utilitzant la rodeta de l'ocular.
   
   

   Generalment l'ocular dret pot rotar per a contrarestar les diferències en diòptries dels nostres ulls ( és el que es coneix com a regulació diòptrica), mou-lo fins a enfocar correctament la imatge.
   

4. Ja tenim els prismàtics ben enfocats, treu la tapa i mira a través d'ells, comprova que estiguin ben enfocats, sinó acaba d'ajustar-los.

Pot ser útil recolzar-se contra alguna cosa, sobre tot si el pes dels prismàtics no permet una contemplació continuada i còmode del cel. Si estàs dempeus pots reposar els teus braços sobre el teu pit. Si pots, assenta't en una cadira amb el respatller davant teu, de tal forma que puguis recolzar els teus colzes contra ell.

Ara arriben hora d'observar alguna cosa més difícil. Trien estrella o planeta més brillant que vegis al cel i repeteix l'exercici que vas fer amb la Lluna. Ara és molt més difícil, perquè no et pots guiar pels reflexos de llum que entren als teus prismàtics. Et costarà una mica més, però ho aconseguiràs. Assegura't que allò que vegis sigui l'estrella que has triat. Pots triar alguna estrella que presenti una certa tonalitat, per exemple, Antares en Escorpí, Betelgeuse a Orió o Arcturus al Bover, que tenen una marcada tonalitat vermellosa-ataronjada.
Torna a repetir a alternar l'observació visual juntament amb els prismàtics fins que no et costi torbar-lo. Vés canviant d'estrella. Amb el temps, solament tindràs que mirar alguna cosa al cel, posar-te els prismàtics davant dels ulls i veure aquest objecte, sense necessitat de fer correccions. Com en tot a la vida, l'experiència és vital.

La cosa pot anar complicant-se, per exemple, sabem que un cúmul o una galàxia brillant es troba entre dos estrelles bastant distants al cel. Doncs bé, potser amb els prismàtics solament podem veure una d'aquestes dos estrelles, tindrem que anar desplaçant-nos d'una en altra amb i deduir més o menys a on es trobarien objecte que volem trobar. Pensa que les proporcions es conserven, malgrat que els augments siguin diferents. Per exemple, comprovem en un mapa del cel que un cúmul brillant i extens es troba entre dos estrelles, però a 1/3 d'una d'elles i a 2/3 de l'altra, quant mirem pels prismàtics tindrem que tenir-ho en compte i buscar a la zona que esperaríem trobar-lo. Aquest és el cas de M13, situat a la constel·lació d'Hèrcules. Fixa't en l'esquema inferior.

Una fulla de transparències amb el camp dels nostres prismàtics dibuixats, sobre un mapa del cel, pot ser una gran ajuda per a no perdre's mirant el firmament.

Pot ser una bona idea fer-se una plantilla. Podem utilitzar una fulla per a transparències o un paper vegetal fi i fer un dibuix del camp que abasten els nostres prismàtics. Podem dirigir els nostres prismàtics a alguna zona del firmament rica en estrelles que coneguem bé, mirem a veure quines estrelles podem veure a través d'ells i després marquem un cercle sobre la transparència situada a sobre del mapa amb aquesta zona del cel i delimitem la zona que hem observat. Recorda que és recomanable utilitzar una llum roja (podem utilitzar una llanterna coberta amb diverses capes de cel·lofana vermella o amb leds vermells, mira com fabricar una en ACTIVITAT 5). Si pots, marca aquest cercle amb un compàs i repassa'l amb un retolador permanent. Ens serà de gran ajuda en hora de trobar objectes febles situats entre dues estrelles distants, podem calcular quants "camps" separen aquestes estrelles i situar-nos al "camp" en el que trobaríem aquest objecte. Podem començar buscant aquells objectes propers a estrelles brillants, i amb el temps buscar aquells situats a zones amb menys estrelles.

Dóna-li un cop d'ull a les Plèiades, llavors apreciaràs el gran canvi que suposa veure el cel a ull nu i amb l'ajuda d'uns prismàtics. Aquestes 6 estrelles que veus a ull nu es converteixen en dotzenes amb els prismàtics.

• A l'igual que quan ens fiquem a un cotxe ens posem el cinturó de seguretat, quan agafem els prismàtics em de posar-nos la corretja al coll per evitar que se'ns caiguin accidentalment.
  

• Després de l'observació és recomanable posar-li les tapes a les òptiques, moure la rodeta central i la rodeta del corrector de diòptries fins que els oculars estiguin en la posició més baixa (d'aquesta forma evitem forçar les parts mecàniques de l'enfocament a dins de la funda) i desar-los a dintre de la funda o la caixa per tal d'evitar la humitat, la pols i les ratllades.
  

• Si hi han motes de pols, podrem bufar amb una pera de les que es fan servir en fotografia, però no bufem directament ja que podrien expulsar gotetes de saliva. Si no surten, podem provar de treure-les amb molt de compte amb bastonets amb cotó fluix. Pensa que la capa a on es dipositen aquestes partícules és la capa antireflectant, que és molt prima i delicada. Per això, més val tenir motes de pols o brutícia que una òptica ratllada.
  

• En el cas de tenir ditades, sobre tot si estan en ocular, hem d'anar amb molt de compte. Bufem la superfície per evitar que hi restin petits grans de sorra que podrien ratllar les lents, agafem aigua destil·lada i una mica de sabó, amarem un drap per a netejar lents i, amb molt de compte, el passem molt suaument fent cercles sempre en la mateixa direcció. Vigila que el líquid no s'escoli a les vores dels oculars o l'objectiu ja que es pot introduir entre les òptiques i inclús deixar-la inservible. A vegades, amb la humitat, poden créixer fongs entre els oculars, vigila molt en hora de netejar.
  

• Si durant l'observació la humitat és tan alta que a les lents s'entelen, no els tapis, cobreix-los amb una tela amb molt de compte per a no tocar les parts òptiques. Si quan arribis a casa encara estan humits, dèixal's tota la nit per que s'evapori, però MAI els tapis amb les tapes, perquè l'aigua deixarà marques d'evaporació que poden afectar al tractament antireflectant. Això també és aplicable per qualsevol òptica, incloent-hi els telescopis.
  

• Pot ser una bona idea posar bossetes antihumitat a dins de la funda dels prismàtics.
  

• Si els tractem amb molt de compte, ens duraran tota la vida.
  

Bé, no me estenc més. Espero que aquests consells us puguin ajudar.

(PRÓXIMAMENT. .. ELS TELESCOPIS)

Torna en inici de la pàgina