Aquesta fotografia, realitzada amb una càmera digital Sony Mavica-FD 85 a través d'un telescopi Schmidt-Cassegrain de 203mm d'obertura a f/10, mostra la Lluna un dia després de la Lluna Plena.
Sobre aquesta fotografia he situat algunes de les estructures més importants que es poden veure sobre la cara visible de la Lluna. Els Mare són grans extensions corresponents a conques produïdes per impactes d'asteroides que van fer sorgir el magma intern. Són estructures molt grans, fàcilment visibles a ull nu o a través d'uns prismàtics, tot i que és recomanable observar-los a través d'un telescopi per a poder percebre variacions de tonalitats, cràters. ..
Els cràters també van ser formats per impactes de meteors, tot i que molt més petits que els que van originar els Mare. Els impactes violents van originar cràters amb pic central. És recomanable observar-los a través d'un telescopi, tot i que molts es poden veure a través d'uns prismàtics.
A continuació trobaràs una descripció de les estructures marcades sobre el mapa i el dia en el que es poden veure millor:
1. Mare Frigoris.
Quasi totes les conques que formen els Mare (planures) tenen formes circulars, degut al seu origen (impacte d'asteroides) però, com en tot, hi ha una excepció, que en aquest cas es tracta del Mare Frigoris, o el "Mar del Fred". Té, aproximadament, uns 1. 800 km de llarg i uns 200km. d'ample, i una extensió d'uns 436. 000 km2, i s'estén d'Est a Oest a prop del Pol Nord Lunar. Es pot veure, amb la resta de Mares, fàcilment a través d'uns prismàtics, tot i que el podràs apreciar millor a través d'un telescopi. Observació: 2 dies després del Quart Creixent o un dia després del Quart Minvant.
2. Mare Imbrium
El "Mar de les Pluges", és el Mare, d'origen meteòric, més extens de tota la Lluna, amb uns 1. 250 km de diàmetre i una superfície d'uns 830. 000 km2. Està rodejat per quatre anells de muntanyes: les Muntanyes Càrpats, Càucas, Alps i Apenins, i obert cap en Oest, on s'estén l'Oceanus Procellarum. Presenta estructures circulars interiors, a més de laves de diferents tonalitats. Quan la il·luminació ho permet, es poden apreciar perfectament un conjunt de fronts de lava, producte de diferents fenòmens d'expulsió de lava, semblants a un front d'ones properes a la costa.
Se li ha calculat una edat entre 3. 700 i 3. 900 milions d'anys, el que el converteix en un dels Mare, o Maria, més joves, després del Mare Orientale.
3. Mare Serenitatis
El "Mar de la Serenitat" té uns 650 km. de diàmetre i una superfície d'uns 303. 000km2 està limitat al NE per les Muntanyes del Càucas, i cap el SW per les Muntanyes Haemus. Un raig procedent del cràter Tycho el travessa per la meitat. Observació: 5 dies després de la Lluna Nova o 4 dies després de la Lluna Plena.
4. Mare Crisium
El "Mar de les Crisis" consisteix en una gran estructura circular d'uns 620x570km. i una superfície d'uns 176. 000 km2, amb un fons molt llis, inundat per laves i rodejat per un anell muntanyós i cràters fantasmes. Se li ha calculat una edat d'uns 3. 850 milions d'anys. Observació: 3 dies després de Lluna Nova o 2 dies després de la Lluna Plena.
5. Oceanus Procellarum
L'"Oceà de les Tempestes" consisteix en una planura molt extensa que s'estén des del Mare Imbrium fins al Mare Humorum. Té unes dimensions de 700x500 km. i una superfície d'uns 2. 120. 000km2, convertint-se en la major planura de la Lluna. Sobre ell es poden veure raigs brillants, resultat d'impactes violents que van escampar aquests materials sobre la superfície Lunar. El seu centre és molt pla. Observació: 4 dies després del Quart Creixent i 3 dies després del Quart Minvant.
6. Mare Vaporum
El "Mar dels Vapors" té un diàmetre d'uns 230 km. i una superfície d'uns 55. 000 km2, i es troba entre el Mare Serenitatis i el Mare Imbrium, sobre una antiga conca o cràter. És una zona molt plana. Observació: Quart Creixent o 6 dies després de la Lluna Plena.
7. Mare Tranquillitatis
El "Mar de la Tranquil·litat" té uns 700 km de diàmetre i una superfície d'uns 421. 000km2 i es tracta d'un dels mare més coneguts ja que allà va aterrar la primera missió humana a la Lluna: l'Apollo XI. Presenta una topografia molt irregular, ple d'arrugues, degut a una superposició de diverses inundacions de lava i de materials procedents de l'impacte d'altres mare propers. Observació: 5 dies després de la Lluna Nova o 4 dies després de la Lluna Plena.
8. Mare Humorum
El "Mar de la Humitat" té uns 380 km. de diàmetre i una superfície d'uns 113. 000km2, en el seu interior es poden observar crestes rugoses i zones enfonsades concèntriques tot i que en general presenta una superfície molt plana. Observació: 3 dies després del Quart Creixent, o 2 dies després del Quart Creixent.
9. Mare Nubium
El "Mar dels Núvols" té uns 750 km. de diàmetre i una superfície d'uns 254. 000km2, presenta una superfície molt irregular, amb cràters fantasmes (cràters inundats per la lava, en la que solament emergeix part de les parets), i crestes. Cap en Oest, quan la il·luminació ho permet, es pot veure Rupes Recta, una gran falla de 113km de llarg i una altura d'uns 300m. Observació: 1 dia després del Quart Creixent o durant el Quart Minvant.
10. Mare Nectaris
El "Mar del Nèctar" té uns 400 km. de diàmetre i una superfície d'uns 101. 000km2, i és un golf del Mare Tranquillitatis. Està rodejada per diversos cràters, entre ells Theophillus o Fracastorius i es poden observar dorsals i solcs. Observació: 5 dies després de la Lluna Nova o 4 dies després de la Lluna Plena.
11. Mare Fecunditatis
El "Mar de la Fecunditat" té una extensió de 600x500 km. i una superfície d'uns 326. 000km2, enllaçat al Mare Tranquillitatis pel Nord, presenta un gran cràter cap el SE anomenat Langrenius i en el seu interior podem trobar als cràters "bessons" Messier i Messier A. També hi trobem molts cràters fantasmes i crestes rugoses. Observació: 4 dies després de la Lluna Nova o 3 dies després de la Lluna Plena.
a. Plato
Cràter gran i obscur, potser un dels cràters inundats de lava més joves de la superfície Lunar. Està situat en altiplà Nord del Mare Imbrium, té uns 101 km. de diàmetre i travessa la cadena dels Alps. Les seves parets tenen uns 2. 000 m d'alt tot i que a la zona Oest hi han hagut col·lapses de material. Observació: 1 dia després de Quart Creixent o durant el Quart Minvant.
b. Sinus Iridum
Gran baia d'uns 400x260 km i una superfície d'uns 237. 000 km2, que forma part del Mare Imbrium. Era un gran cràter del qual la seva paret Sudoriental es va destruir, inundant-se de lava procedent del Mare Imbrium, tot i que la lava no va arribar a anivellar-se a la mateixa alçada que al Mare Imbrium i roman uns 600m per sota d'aquest. La paret Nordoccidental rep el nom de Monts Jura. Observació: 3 dies després del Quart Creixent o 2 dies després del Quart Minvant.
c. Posidonius
Cràter d'uns 100 km. de diàmetre, parcialment inundat i destruït, situat cap el NE del Mare Serenitatis. El seu interior presenta arrugues, fractures i un cràter còncau. Observació: 5 dies després de la Lluna Nova o 4 després de la Lluna Plena.
d. Cleomedes
Cràter de 126 km. de diàmetre situat al Norte del Mare Crisium. L'interior del cràter està inundat per lava i cap el NW s'ha superposat el cràter Tralles, de 43 km. de diàmetre. Observació: 3 dies després de la Lluna Nova o 2 dies després de la Lluna Plena.
e. Proclus
Cràter petit, d'uns 28 km. de diàmetre i forma pentagonal, responsable d'un gran ventall radial de materials brillants, fàcilment identificable amb qualsevol instrument. Presenta parets d'uns 2. 400 m d'alçada. Observació: 4 dies després de la Lluna Nova o 3 dies després de la Lluna Plena.
f. Aristarchus
Cràter brillant (=jove, en aquest cas uns 450 milions d'anys) d'uns 45 km. de diàmetre, és la zona més brillant de la Lluna i en el seu interior hi trobem una gran quantitat de terrasses. Les seves parets s'alcen més de 3. 000 m. A prop d'ell es pot veure un gran riu de lava que serpenteja cap el NW d'aquest cràter. Observació: 4 dies després de Quart Creixent o 3 dies després de Quart Minvant.
g. Copernicus
Cràter de 93 km. de diàmetre, de forma hexagonal, amb diverses terrasses en el seu interior, el que li dóna un aspecte de circ romà, amb una alçada de quasi 4. 000 m. ¡¡, que són el resultat de la presència d'un sistema de falles a partir del qual es va produir l'enfonsament de les parets. En el seu interior es poden veure tres pics d'uns 1. 200 m d'alçada, el que indica que es va tractar d'un impacte molt violent. Partint d'ell, s'estén un sistema de raigs brillants en totes direccions, el que indica un impacte pràcticament perpendicular a la superfície lunar i que es tracti d'un impacte relativament jove, ja que si no aquests materials s'haurien enfosquit. Observació: 2 dies després del Quart Creixent i 1 dia després del Quart Minvant.
h. Kepler
Un altre cràter brillant a partir del qual sorgeix un sistema de raigs brillants. Té uns 32 km. de diàmetre i una alçada d'uns 2. 750m. Presenta un pic central i un fons molt irregular. Observació: 3 dies després del Quart Creixent o 2 dies després del Quart Minvant.
i. Grimaldi
Consisteix en un gran cràter, d'uns 222 km. de diàmetre, inundat per la lava obscura, excepte cap el Nord, on conserva les parets del cràter, el que li dóna un aspecte molt similar a un mare. Observació: 6 dies després del Quart Creixent o 5 dies després del Quart Minvant.
j. Messier
Parella de cràters de petites dimensions (9x11 i 13x11) del que sorgeixen dos raigs brillants, mostra d'un impacte molt rasant provinent de la direcció contrària a la que s'estenen aquests dos raigs. Observació: 4 dies després de la Lluna Nova o 3 dies després de la Lluna Plena, a poder ser, a través d'un telescopi.
k. Langrenus
Cràter estens, d'uns 132 km. de diàmetre i 2. 600m d'alçada, que presenta un pic central doble amb una alçada d'uns 1. 000 m, situat en est del Mare Fecunditatis. Presenta terrasses i un fons molt irregular. Observació: 3 dies després de la Lluna Nova o 2 dies després de la Lluna Plena.
l. Petavius
Cràter d'uns 177km. de diàmetre i uns 3. 300 m d'alçada, que presenta una fissura que recorre l'interior del cràter, des del pic central, fins a les parets de la terrassa occidental. El fons és molt irregular. Observació: 3 dies després de la Lluna Nova o 2 dies després de la Lluna Plena.
m. Tycho
Cràter de 90 km. de diàmetre i ¡¡4. 800m d'alçada!!, i un dels més joves (100 milions d'anys) situat en les terres altes de la Lluna (zona altament crateritzada, situada cap el Sud de la cara visible, el que indica una edat molt gran). Presenta un pic central (=impacte violent) d'uns 1. 500m d'alçada i terrasses molt pronunciades, i és el focus d'un gran sistema de raigs brillants que cobreix gran part de la cara visible de la Lluna, estenent-se a més de 1. 500 km. Observació: 1 dia després del Quart Creixent o durant el Quart Minvant.
Bé, aquests són algunes de les estructures més fàcilment reconeixibles a la superfície lunar. Pot ser molt interessant reconèixe-les a través d'uns prismàtics o un telescopi i memoritzar-les. Espero que et pugui servir d'ajuda.
Pàgina creada per Toni Hernàndez el 12 de maig de 2003.
|
