Fotografies fetes a través d'un telescopi utilitzant una Quickcam VC.
A continuació mostro algunes fotografies fetes a través d'un telescopi Celestron S/C de 203mm de diàmetre i una càmera de videoconferència Quickcam Vc. A l'activitat número 3 del Taller d'Astronomia explico com es pot aplicar una càmera de videoconferència a un telescopi.
Si no pots veure les imatges, polsa aquí
En la pròxima pàgina es mostren fotografies de la Lluna fetes amb aquest mètode. S'obtenen resultats molt interessants. Els retocs gràfics són mínims, es limiten a modificar lleugerament el contrast, la brillantor i l'equilibri. Si vols accedir a elles polsa Aqui.
S'han fet en Blanc i Negre per a poder ressaltar millor els contrastos en els cossos celestes.
En aquesta imatge es pot veure la vora del Sol i un gran sistema de Taques solars de gran activitat magnètica. A l'altra fotografia es pot veure aquesta mateixa taca 2 dies després(dies 24 i 26 d'agost de 2001 respectivament). A més de les Taques poden apreciar-se clarament com si la superfície estigués esquinçada, es tracta de les fàcules solars. Aquestes zones estan més calentes i estan més elevades que la resta de la superfície solar. (Pots veure aquesta fotografia a la secció de Heliofisica de la revista "Tribuna de Astronomía y Universo" del mes de novembre de 2001, II Época nš29) 
Malgrat a que aquesta segona foto està rotada respecte a la primera, es pot veure clarament l'evolució d'aquesta taca durant aquests dos dies. Han aparegut noves Taques sobre el grup principal. A dins d'aquest grup de dos Taques també han hagut canvis. El grup de Taques que apareix a la seva dreta s'ha dividit i s'ha estirat en direcció Est-Oest. 
Venus pot arribar a brillar tant que es pot veure perfectament durant el dia, coneixent la seva situació al cel. En aquesta fotografia apareix a través del telescopi (C8 f/10 a 200x) tal com es veia el dia 28 de gener de 2003 a les 12:10h de la tarda. Malgrat la turbulència es pot apreciar la fase en quart creixent. La fotografia la vaig realitzar aproximant l'objectiu de la webcam en ocular del telescopi. A la vora inferior dreta es pot veure una simulació de Venus per a aquell dia tal com ho representa el programa de simulació del firmament "Cartes du Ciel".
En aquesta fotografia es mostra dos imatges reals de Mart i una simulació: la de l'esquerra correspon a una de les imatges que s'obtenen directament de la webcam i la de la dreta correspon a la obtinguda al sumar unes quantes imatges mitjançant un programa de tractament d'imatges (AstroStack), obtenint una millora apreciable. El dibuix a la part inferior dreta s'ha obtingut amb el programa de simulació del firmament "Cartes du Ciel" i mostra una simulació del planeta per a aquella mateixa hora, per a poder comparar-la amb la fotografia, tot i que a la imatge original es pot veure molta mes neu. Es pot veure perfectament el casquet polar sud a la dreta del planeta, i algunes zones més obscures a la superfície marciana. A la fotografia es mostra Mart pocs dies abans (20 d'agost de 2. 003) de que es trobi a la seva màxima aproximació a la Terra en 60. 000 anys, el dia 28 del mateix mes. 
Aquest fotomuntatge és el resultat d'ajuntar dos fotografies. No s'ha abaixat la brillantor de la càmera per a poder veure les llunes, que són molt menys lluminoses que el planeta, així i tot la llum del planeta és tan intensa que impedeix veure detalls sobre la seva superfície. Aquesta fotografia es va prendre el dia 25 d'agost a les 2:16 h T. U. (Temps Universal, és l'hora en el meridià de Greenwich). Es pot veure molt clarament que Júpiter no és esfèric, sinó que està aplatat pels pols degut a la seva ràpida rotació.
Una altra fotografia de Júpiter a la que s'ha abaixat la brillantor de la càmera, el que permet contemplar les bandes nuvoses del planeta que travessen el planeta d'un costat a un altre, paral·leles en equador. La banda superior rep el nom de Banda Equatorial Nord (BEN) i la inferior, Banda Equatorial Sud (BES). Es pot intuir altres bandes més dèbils per sobre i per sota d'aquestes bandes principals.
Malgrat la gran turbulència atmosfèrica vaig poder fotografiar Saturn. Es pot veure com l'anell passa per davant del planeta a la part superior esquerra i com passa per darrera a la part inferior dreta, en el que també es veu l'ombra del planeta sobre l'anell. Pot apreciar-se que la part més llunyana de l'anell és menys lluminós que la part interior i també es pot veure una dèbil banda central de núvols sobre la superfície del planeta. Si vols veure una ocultació de Saturn rera la Lluna, polsa aquí.
Pàgina creada per Antonio Hernàndez en agost de 2001. Modificada el 28 de gener de 2003.
Si vols utilitzar text o fotos fetes per mi, inclou una referència o un enllaç a la meva pàgina. Gràcies.