-En Castellano


Els Filtres Nebulars



Filtres nebulars

Si no pots veure les imatges, polsa aquí

En aquests moments s'està produint a la Terra la que es coneix com la 6a extinció en massa; les espècies animals i vegetals estan desapareixent a un ritme com mai ho han fet en extincions anteriors, però aquesta vegada és per l'acció d'una de les espècies més perilloses de la Natura: l'Homo Sapiens. Un altre tipus d'"espècies" també estan desapareixent, i més ràpidament si això és possible: són els astres del firmament.

El 99% dels habitants europeus ja no poden veure la Via Làctia des de les seves localitats, a Amèrica aquest problema està avançant molt ràpidament i d'aquí no massa temps els habitants de la Terra deixarem de gaudir de l'observació dels astres del Cel Profund si la cosa no canvia. Tot això té un causant: la Contaminació Lumínica produïda per l'ésser humà. L'ús de sistemes d'il·luminació mal dissenyats, ineficients, balafiadors, estan il·luminant artificialment els cels i els astres queden ocults rera aquest vel blanc o taronja que fa impossible la seva observació. Els astres que es veuen més afectats per aquest problema son les galàxies, les nebuloses, ja siguin d'emissió o reflexió, les nebuloses planetàries i les estrelles menys brillants. D'unes 2. 587 estrelles, que podríem veure a ull nu en una bona nit, passem a veure unes 15 o 20 des de les grans ciutats, i sembla ser que ja ningú se n'adona.

Els astrònoms afeccionats, potser, siguem un dels col·lectius més sensibilitzats respecte a la pèrdua del patrimoni celeste, i som els que hem comprovat amb tristor, com el cel perd les seves estrelles i nebuloses.

Des de fa unes dècades, i després d'una llarga investigació, es van aconseguir fabricar filtres que eliminen certes longituds d'ones (colors) deixant passar la resta, en fer que les ones de llum s'anulin entre elles. Amb això s'aconsegueix, per exemple, bloquejar les llums més molestes paren observació astronòmica, que corresponen a les que generen les bombetes més comuns en il·luminació dels carrers: les de vapor de Mercuri (Hg), que són les que il·luminen en colors blancs blavosos, i les de vapor de Sodi (Na), de color ataronjat, principalment. Però desgraciadament existeix una part important de la llum que generem artificialment i que abasta tot l'espectre visible, és a dir, tots els colors, pel que aquestes llums (per exemple: les halògenes) "eclipsen" també la llum de les nebuloses, disminuint l'efecte dels filtres. Aquests filtres ajuden en observació astronòmica, però mai substitueixen un bon cel, ni actuen amb eficiència amb tots els astres, de totes maneres presenten avantatges molt interessants.

En eliminar certes longituds d'ona de l'espectre visible (colors), deixant passar la dels astres que volem veure (nebuloses d'emissió i nebuloses planetàries), s'aconsegueix que augmenti molt el contrast en enfosquir-se el cel, que es veu pràcticament negre, emmarcat la nebulosa, del qual la seva llum amb prou feina si ha experimentat cap disminució. En aquest punt s'ha d'advertir d'una cosa: TOT FILTRE NEBULAR ELIMINA PART DE LA LLUM QUE ENS ARRIBA, FINS I TOT AQUELLS COLORS EN ELS QUE TEÒRICAMENT NO ACTUEN, PEL QUE, TOT I QUE ACONSEGUEIXIN AUGMENTAR EL CONTRAST, LA BRILLANTOR DELS ASTRES SEMPRE DISMINUEIX. AFORTUNADAMENT S'ESTAN ACONSEGUINT FILTRES AMB UNA ABSORCIÓ EN AQUESTS COLORS QUE AMB PROU FEINA SI SUPERA L'1 O EL 2%, PER TANT LA VARIACIÓ AMB LA BRILLANTOR ORIGINAL ÉS QUASI IMPERCEPTIBLE, MALGRAT QUE GENERALMENT ELIMINEN ENTRE EL 6% I EL 12%. És a dir, aquests filtres no fan que els astres es vegin més brillants (res tan lluny de la realitat), solament aconsegueixen que es vegin millor, que no és poc.

Aquests filtres es classifiquen en:

  • Filtres de Banda Ampla
  • Filtres de Banda Estreta
  • Filtres de "Linies Espectrals"
Filtres de Banda Ampla

Els Filtres de Banda Ampla, també coneguts com Deep Sky, LPR, SkyGlow, Type 1, Broadband. .. (depenent de les marques), ELIMINEN les longituds corresponents al vapor de Hg i Na i deixen passar la resta. Amb això s'aconsegueix un cert increment en el contrast respecte al fons, que es torna una mica més obscur, tot i que el canvi no és massa espectacular. Dels filtres nebulars, aquest és segurament el menys eficient de tots en l'observació visual. Aquests filtres es recomanen, tanmateix, per a realitzar astrofotografies, en els que sí que es percep certes avantatges, en evitar que la pel·lícula se saturi tant aviat degut a la claredat artificial del cel, evitant que els fotografies apareguin amb un fons verdós o taronja.

Filtres de Banda Estreta

Molt més interessants són els Filtres de Banda Estreta, coneguts com UHC (Ultra High Contrast), Narrowband, Type 2, Ultrablock. .. que eliminen TOT l'espectre visible excepte algunes longituds d'ona (colors) molt concrets: els que generen les nebuloses d'emissió i les nebuloses planetàries. Les nebuloses que podem veure al firmament emeten principalment en aquestes longituds d'ones:

  • 4. 861 Armstrongs (486,1 nm): Produïda per l'H-beta (Hidrogen ionitzat)
  • 4. 959 Armstrongs i 5. 007 Armstrongs (495,9nm y 500,7nm): Procedents del O-III (oxigen doblement ionitzat).

Si deixem entrar la llum que prové d'aquests elements i eliminem la resta, obtindrem una imatge molt contrastada de l'astre ja que el fons apareixer&aagrave; molt enfosquit. De totes formes, la imatge haurà perdut brillantor, però afortunadament els nostres ulls són grans detectors de diferències de brillantor, o contrast, i l'efecte pot superar àmpliament la pèrdua de llum a la imatge. Amb aquests filtres aconseguim, a més, percebre detalls fins que poden no ser visibles sense ells.

Simulació del camp de visió sense i amb filtre UHC

A la simulació de dalt pots veure com veuríem la mateixa zona del cel sense i amb filtre UHC. A l'augmentar el contrast amb el fons, la nebulosa es realça i és possible detectar detalls que seríem incapaç de veure sense l'ajuda del filtre. (Augmenta la brillantor del monitor per a veure'l millor)


S'ha de tenir ben present una cosa: les estrelles emeten en tota la gamma de l'espectre lumínic, per tant quasi la totalitat de la seva llum serà filtrada pels filtres i la disminució de llum serà molt apreciable. Les estrelles es veuen molt més febles i de tonalitat verdosa obscura, és a dir: la visió de les estrelles, i tots aquells astres formats per elles (cúmuls oberts, cúmuls globulars, galàxies. .. ) empitjora molt degut a aquest bloqueig de llum, per això aquests filtres solament es recomanen per en observació de nebuloses. Però tampoc serveixen per a observar totes les nebuloses: aquelles que podem percebre per què reflecteixen la llum de les estrelles (nebuloses de reflexió) també desapareixen de la nostra vista. Les nebuloses d'emissió, tanmateix, transformen la llum ultraviolada generada per les estrelles, en llum visible, emeten en les longituds d'ona equivalents, quasi en la seva totalitat, a la de l'hidrogen o l'oxigen, per això no experimenten pèrdua en la seva brillantor en observar-les a través d'un d'aquests "cristalls màgics".

Algunes nebuloses milloren significativament amb l'us d'un d'aquests filtres: la Nebulosa de la LLacuna, M8 a Sagitari, mostra perfectament el "pont" que la divideix en dos, a més els límits de la nebulosa s'amplien cap al nord d'una forma increïble. M20, la Nebulosa Trífida, es veu com una roseta d'església, mostrant aquestes barres fosques que separen en tres l'esfera: sense el filtre no la puc veure. M17, la Nebulosa Omega, s'amplia en totes direccions. Un fenomen curiós que es percep amb els filtres és que la nebulosa sembla flotar entre les estrelles verdoses i nosaltres. Potser un dels astres ideals per a comprovar-ho sigui la Nebulosa Dumbbell, M27, a la Vulpecula. A part d'aquesta sensació de tridimensionalitat, a la nebulosa li apareixen dos ales cap als costats, el que dona un aspecte totalment nou. De totes formes a la Nebulosa d'Orió (M42) amb prou feina si es percep milloria, tot i que sí que es percep com la nebulosa s'esten molt més del que es pot veure sense el filtre. M57, la conegudísima Nebulosa Anular de Lyra, també adquireix una sensació de tridimensionalitat, a més el seu interior es veu més lluminós, sembla una bombolla de fum que pugui explotar en qualsevol moment.

Filtres de "Línies Espectrals"

Hi ha filtres encara més específics, que solament deixen passar una o un parell de línies espectrals de l'espectre visible: o l'H-Beta (hidrogen ionitzat) o bé l'O-III (oxigen doblement ionitzat).

El primer, H-Beta, és massa específic i solament ens servirà per a un número molt limitat d'astres, com la Nebulosa de California, a Perseu, la Nebulosa Cocoon, al Cigne o la Nebulosa de Cap de Cavall, a Orió. Com la disminució de brillantor és tan alta, es recomana grans obertures, superiors als 250mm.

El filtre O-III realça principalment les nebuloses planetàries, és a dir, aquestes closques de gasos despresos per estrelles moribundes o bé, restes d'explosions d'estrelles, on el contingut en oxigen és molt més elevat que en les nebuloses d'emissió. La Nebulosa del Vel, a la constel·lació del Cigne, invisible sense el filtre des de llocs una mica contaminats luminicament, es realça quasi miraculosament, contrastant-se amb el fons negre, mostrant detalls increïbles i adquirint una textura similar a la d'una gassa o vel (vet aquí per què del seu nom) il·luminada per l'estrella 52 Cyg. Amb la Nebulosa Helicoïdal, NGC 7293 a la constel·lació d'Aquari, passa quelcom de similar, amb prou feina si es pot intuir en el camp de l'ocular, però enroscant el filtre apareix de sobte, amb una grandària enorme i mostrant gradacions de grisos. A la Nebulosa Planetària M76, a Perseu, li apareixen dues "orelles" que no es poden veure sense el filtre. M97, la Nebulosa del Mussol, a Ursa Major, apareix molt més contrastada, mostrant els seus ulls. La Nebulosa Rossetta (NGC 2237-9 a Monoceros) és tan enorme que solament la podem veure per parts amb augments mitjans, tot i que a baixos augments, com els que ofereixen uns prismàtics o un telescopi de poca distància focal, podem observar-la sencera. Sense el filtre sóc incapaç de detectar nebulositat des de la meva localitat, però amb el filtre puc detectar les zones més denses de la nebulosa (es recomana mirar una fotografia d'aquesta nebulosa per a saber on s'ha de mirar), embollcallant a les estrelles en una espècie de neblina. Un dels astres que més em va sorprèndre en observar-lo amb el filtre O-III, a part de la Nebulosa del Vel, va ser el Casc de Thor, NGC 2359 a Canis Major. Sense el filtre no podia observar la nebulosa, un cop enroscat en ocular es mostra clarament, en forma de casc víking amb ales. Una gran nebulosa que val la pena observar. L'observació d'alguns d'aquests astres a través de l'ocular i el filtre pot arribar a mostrar detalls que solament podríem arribar a apreciar a través de fotografies de llarga exposició.

Simulació del camp de visió sense i amb filtre O-III

A la simulació de dalt pots veure com veuríem la mateixa zona del cel sense i amb filtre O-III. Algunes nebuloses planetàries, inobservables sense el filtre, apareixen com per art de màgia en situar el filtre entre l'ocular i el nostre ull, o enroscant-lo en ocular. En algunes nebuloses el contrast arriba a ser tan alt que ens ofereix imatges comparables a les que veuríem en fotografies de llarga exposició. (Augmenta la brillantor del monitor per a veure'l millor)


Existeix un altre filtre específic, especialment dissenyat per en observació de cometes denominat Swann, que deixa passar la llum procedent del Sodi (Na) Neutre, tot i que no serveix per a tots els cometes.

Tots aquests filtres, en disminuir part de la llum que prové d'aquests astres del Cel Profund, es recomanen per a telescopis d'obertures de com a mínim 200mm, si vols aprofitar-los al màxim. Per sota d'aquesta obertura, el número d'astres que experimenten una milloria és molt més petit. De totes formes, observadors des de llocs sense contaminació lumínica són capaços d'observar, a ull nu, nebuloses extenses al firmament simplement mirant a través d'un filtre UHC cap al firmament. Nebuloses com el bucle d'Orió o la Rossetta es tornen visibles observant-les a través del filtre, sense res més, tot i que malauradament en molt pocs cels poden comprovar-se aquestes afirmacions. Podem, també, observar a través d'uns prismàtics interposant el filtre entre l'ocular i el nostre ull i així poder apreciar molt millor aquestes nebuloses extenses i brillants. És important comentar que aquests tipus de filtres NO són adequats per en astrofotografía, excepte el DeepSky, solament es recomanen per en observació visual.

Són cars, per a què enganyar-nos, l'equivalent al preu d'un bon ocular, però les avantatges que obtenim pot compensar-nos aquesta inversió. Gràcies a ells podem observar astres amb detalls que solament podríem arribar a veure des de zones sense contaminació lumínica, inclús en llocs sense aquest problema la visió dels astres millora ja que el nostre planeta es troba en les proximitats del Sol i està immers en una zona plena de partícules que reflexen la llum de l'astre, pel que amb el seu ús eliminem part d'aquesta llum reflexada per aquestes partícules i així millora el contrast de la imatge. Però també és veritat que la imatge que ofereix d'algunes nebuloses és tan contrastada que alguns astrònoms afeccionats troben aquesta imatge massa "artificial" i prefereixen observar sense ells. El millor és poder mirar a través d'un d'aquests filtres abans de decidir-se per la compra d'un, potser en agrupació astronòmica més propera puguis observar el firmament a través d'un d'aquests filtres i fer-te una idea del seu efecte en observació.

Són molt delicats, mai has de tocar les superfícies òptiques d'aquests filtres amb els dits ja que estan formats per finíssimes capes metàl·liques que es podrien destruir en netejar-los. Algunes marques protegeixen aquestes capes situant-les entre dos plaques de vidre, de totes formes, qualsevol precaució és poca. Evita que s'humiteixin perquè es poden deteriorar igualment. Amb aquests consells podràs gaudir d'ells durant anys. En alguns models d'oculars pots tenir problemes en hora d'enroscar-los. Si et passa això, no forcis el filtre i descargola'l de la forma més suau que puguis.

Com la superfície d'aquests filtres és tan reflectant, s'aconsella mirar a través de l'ocular tapant-se amb un drap per a evitar reflexos de llums que puguin provenir de la nostra esquena. L'adaptació a la foscor és molt important per a captar el màxim de detalls, així com veure de reüll l'astre, d'aquesta forma utilitzem les parts més sensibles de la nostra retina i percebrem més detalls. Es recomanen per a augments baixos, entre 1,6X y 5,5X per centímetre d'obertura de telescopi.

Si ets dels que gaudeixen de l'observació del Cel Profund, el millor seria disposar de tots els filtres, però el preu és tan elevat (uns 120 Euros/$) que ens obliga a decantar-nos per un, o per un parell. En el cas de decidir-te per la compra d'un, el filtre que et permetrà observar més astres és l'UHC, molt recomanable, quasi com un bon mapa del firmament. Amb ells es poden veure zones de les nebuloses que no podem veure a ull nu, generalment es veuen molt més extenses. Si vols complementar-lo, podries adquirir en un futur un filtre O-III, molt més específic, principalment per a nebuloses planetàries, on la millora pot ser molt apreciable, quasi increïble, en alguns dels astres del Cosmos. Amb aquest tipus de filtre el contrast augmenta molt, el que ens permet observar estructures internes, com les columnes que es poden veure en algunes nebuloses com M1 (la Nebulosa del Cranc), M16 (la Nebulosa de l'àliga), etcètera.

Com vaig dir al principi, aquests filtres no supleixen un bon cel, però per a molts és l'única opció per a poder veure alguna cosa des dels nostres llocs d'observació.

Una salutació i fins aviat.



Torna en inici de la pàgina


Pàgina creada per Toni Hernàndez al novembre de 2003.
Si vols utilitzar text o fotos fetes per mi, inclou una referència o un enllaç a la meva pàgina. Gràcies.