NGC 457: EL CÚMUL "ET"
El firmament presenta petites curiositats amagades en espera de ser descobertes pels astrònoms afeccionats. Entre una d'aquestes curiositats trobem els asterismes que no són més que alineacions d'estrelles que semblen formar un dibuix familiar. Un d'aquests asterismes el podem trobar a la constel·lació de Cassiopea, una de les constel·lacions més fàcils d'identificar gràcies a la seva forma en W (o en M segons l'època de l'any). Ocupa una àrea equivalent a una mica més del que ocupa el nostre puny tancat amb el braç estès sobre el firmament. Les seves estrelles no són gaire brillants, però es troba en una zona amb poques estrelles brillants que li ofereixin competència. Cassiopea es troba en el costat contrari en Ossa Major respecte a la Polar; quan la Ossa Major es troba alta al cel, Cassiopea frega o s'amaga reren horitzó Nord, i viceversa.
Per a molts és el seu cúmul obert preferit degut a la seva curiosa forma. És un objecte bastant fàcil de trobar i és ideal per mostrar en les sortides d'observació astronòmica. Desgraciadament no es pot veure des de gran part de l'Hemisferi Sud, però gaudeixen de moltes altres meravelles. Intenta descobrir-lo i comenta'ns què et sembla en el Foro de astronomía.
Els esquemes d'aquesta pàgina es basen en els gràfics obtinguts amb el programa WinStars 1. 0.
Torna a la Pàgina de Benvinguda
Pàgina creada per Antonio Hernàndez al març de 2002.
Si no pots veure les imatges, polsa aquí
Una mica per sota de la segona estrella (delta)de la W començant per l'esquerra trobem l'estrella doble Phi (Ruchbah) visible clarament amb uns prismàtics, malgrat que la seva companya és molt més dèbil. A través d'ells, si ens fixem bé, ens adonarem que per sobre d'aquestes estrelles podem intuir un conjunt molt dèbil d'estrelles que s'estenen cap en estrella central de la constel·lació. Es tracta del cúmul obert NGC 457. Potser podem intuir la forma de silueta d'una figura amb els braços oberts, però necessitarem uns prismàtics d'uns 20x. 
L'espectacle a través del telescopi és molt curiós, la imatge que veurem està invertida tal com apareix en animació, i mostra una figura antropoide. Potser amb molta imaginació podem identificar la figura de ET, en la que les dues estrelles més brillants corresponen als seus ulls. Abans d'estrenar-se la pel·lícula era coneguda com el Mussol, l'Avió o l'Aeroplà, però potser la denominació de ET li vagi com anell al dit.
Aquest cúmul està format per un miler d'estrelles de les quals solament podem distingir unes dotzenes que semblen formar una figura. Té una extensió de més de 30 anys llum de diàmetre i es troba a més de 9. 300 anys llum de nosaltres, que equival al temps que triga la llum d'aquestes estrelles en arribar fins als nostres ulls. La brillantor global del cúmul és d'uns 6. 4, lleugerament més dèbil del que ens permeten veure els nostres ulls a ull nu des de cels nets i obscurs.