MANIFEST PEL MANTENIMENT DE LA BIODIVERSITAT DEL RIU ALGAR

Qué tenim al riu Algar i qué s'ha de fer per tal de mantenir-ho.

LA IRRESPONSABILITAT MUNICIPAL

Davant la presentació del PAI que pretén construir el riu Algar i el seu entorn,  l’Associació l’Algar net i viu sol·licita a aquest Ajuntament que es faça representant de la voluntat popular i que defenga els interessos del municipi, de manera que mantinga viu el patrimoni natural d ‘Altea per tal de ser un valor per a les properes generacions i a l’hora, que siga el més important reclam turístic, científic i cultural de la població d’Altea.

Al mateix temps afegim que l’Ajuntament d’Altea també té l’obligació de mantenir i protegir l’espai de l’horta d’Altea no sols com a font d’ingressos pel sector agrícola i com part del patrimoni cultural dels valencians, sinó també, com a espai protector de l’ecosistema del riu Algar.

L’Ajuntament, i sobre tot la seua regidora de Medi Ambient, demostren un gran desconeixement I desinterés dels temes relacionats amb la natura quan promouen la construcció de vivendes, zones comercials i un camp de golf al bell mig d’un entorn que recull nombrosos valors mediambientals i paisatgístics exclusius, i damunt, tenen la cínica pretensió de fer-ho passar per una actuació mediambiental i qualifiquen aquest projecte amb adjectius com ecològic, biològic, regeneració mediambiental... i els quals no es corresponen amb la realitat, i no són sinó unes paraules emprades intencionadament per a servir com a promoció immobiliària.

Tot al contrari del que l’Ajuntament diu sobre aquesta actuació, sols demostren que aquest equip municipal no valora el que representa per al nostre medi l'existència d’un riu, i pitjor encara, no té intenció de mantenir-ho viu sinó tapat per formigó i asfalt.

VIABILITAT ECONÒMICA.

A més a més considerem injustificada la falta de capital que al·lega aquest ajuntament per tal de promoure l’aniquilació de l’ecosistema del riu, es tracta d’una gran falta de rigor i serietat per què aquest ajuntament no ha fet cap estudi de sostenibilitat mediambiental del riu ni coneix les necessitats d’aquest ecosistema, a més a més tampoc no s’han informat de les possibilitats de finançament per part de les administracions adients ni de la possibilitat d’autogestió i autofinançament per part dels habitants de les zones que s’han de declarar protegits.

També s’ha de recordar a l’Ajuntament que la catalogació com a LIC, com a Paratge Municipal Protegit, com a Parc Natural o amb qualsevol altra de les figures de protecció que ara mateix ens permet la legislació, permeten la continuïtat de les activitats agrícoles i ramaderes a l’hora que les subvenciona, la qual cosa és un gran ajut per a les economies dels llauradors i ramaders.

Aquesta catalogació com a LIC li dóna als ajuntaments i als gestors d’aquestes zones grans quantitats de diners per tal de mantenir, protegir i fins i tot expropiar i indemnitzar, dins d’aquestes zones considerades de màxima protecció mediambiental.

L’únic que no es permet dins d’una zona LIC són les activitats que perjudiquen o atempten directament contra la natura a preservar, com ara la pedrera, els abocaments d’escombraries i fem, la falta de capacitat d’una depuradora inútil, l’entubament de barrancs, les agressions contra la flora i la fauna del litoral, l’ampliació de ports esportius, la massificació de les urbanitzacions, etc...,  però que pareixen ser les úniques activitats que aquest ajuntament promou i permet, demostrant així una terrible mancança de coneixements i d’imaginació ja que, no sols no és capaç de fer atractiu tot allò que en té, sinó que damunt aconsegueix transformar la bellesa del nostre entorn en la més coenta representació de com no ha de créixer un poble, i que ha aconseguit que s’haja perdut irreversiblement aquell encant que va fer que tot el món desitjara viure a Altea, (un passat molt recent).  

En quant a les repercussions sobre el turisme que ens hi arriba, cal remarcar que totes les opinions del visitants habituals d’Altea manifesten el seu rebuig per aquesta manera de tractar el medi, i els responsables municipals ho saben.

Prova d’això és que podem veure com els municipis de La Marina afegeixen als seus follets promocionals, sense cap vergonya, fotografies de la zona protegida de la Serra Gelada, mentres que del seu terme municipal no poden mostrar sinó grues i xalets, ja és hora que les fotografies dels reclams turístics no s’hagen de modificar, retallar o trucar per tal d’amagar la realitat d’un paissatge salvatgement maltractat.  

LIC DE LA BADIA D'ALTEA

(Lloc d'Interés Comunitari)

És ben sabut que en un primer catàleg de zones LIC proposades per la Conselleria de Medi Ambient s’hi va incloure el riu Algar com a part inseparable del LIC de  Bèrnia, que comprenia la Serra de Bérnia, el Riu Algar, i la zona marítima des de l’Albir fins al Morró del Toix.

Què ha fet aquest Ajuntament per tal de mantenir aquesta protecció? NO RES. Què opina la regidora de medi ambient sobre aquesta exclusió de la protecció? NO RES.

El resultat de l’exclusió del litoral de la Badia d’Altea i del Moró del Toix es pot veure uns pocs anys després amb la massificació de les urbanitzacions en aqueixes zones on no es repecta ni tan sols la Llei de Costes, així com la pretensió d’ampliació de tots els ports esportius del terme municipal d’Altea encara que tenen en contra tots els informes presentats per qualsevol administració o institució seriosa, des de conselleries fins a univeristats.

Aquestos projectes conten només amb el suport de les empreses contractades per l’Ajuntament a tal efecte, es a dir, empreses que tenen un interés econòmic directe en l’activitat urbanística a realitzar, i moltes vegades han d’amagar la realitat dels valors amb què conta l’ecosistema i afirmen amb descarada falsedat que aquestes actuacions no ha de ser perjudicials per a la flora i la fauna de l’entorn.

ACTUACIONS URGENTS

Contra tot l’exposat anteriorment, l’Ajuntament d’Altea té l’obligació de protegir i promocionar el nostre patrimoni cultural i natural, de manera que el primer pas a donar per tal de fer un municipi digne, passa obligatòriament per la declaració del riu Algar i l’horta d’Altea com a Paratge Municipal Protegit, i per això proposem un paquet de mesures correctores  i d’atuació urgents:

Retirada del Projecte de modificació del PGOU, i nova redacció en uns termes únicament condicionats per a la protecció del medi ambient.

Elaboració d’un projecte de sostenibilitat i de gestió del Paratge Municipal Protegit del Riu Algar i el seu entorn. Aquesta tasca es deu d’encarregar a les Facultats i Departaments més adients de la Universitat d’Alacant i la U. Politècnica de València. També és important la participació d’altres institucions i administracions que es considere que poden aportat solucions, experiències i idees.

Estudi de les necessitats de les explotacions agrícoles i la ramaderia per tal que puguen sobreviure front a les noves realitats dels mercats. Sol·lcitut a les administracions competents de totes aqelles subvencions que pogueren gaudir així com la creació de noves figures de subvenció per tal de millorar el seu rendiment econòmic, amb la finalitat d’aconseguir la seua total integració dins del Paratge Municipal Protegit, mitjançant ajudes a la implantació de l’agricultura ecològica o biològica.

Tancament de la Pedrera de les Quintanes.

Retirada de residus sòlids del riu.

Actualització de la depuradora d’aigües residuals, clarament insuficient per al volum que hi atén.

Catalogació d’aquells elements tant urbanístics com mediambientals que cal mantenir amb ajudes o subvencions als porpietaris (ermites, edificacions representatives, arbres centenaris o singulars....)

Per extensió aquests ajuts també es faran efectius per mantenir vives aquelles manifestacions culturals que ara formen part d’aquest entorn com ara el vocabulari, la toponímia, la història, els coneixements tradicionals del medi, manifestacions festives... promocionant el seu estudi a través dels instituts del poble i amb el recolzament de les universitats.

Per aquesta raó cal un extudi etnològic seriós que s’encarregarà als departaments més oportuns de la Universitat d’Alacant i amb el que han de participar els estudiants d’Altea.

La realització d’un estudi seriós que faça possible que aquest entorn siga un reclam mediambiental per al turisme modern, que té unes necessitats diferents al turisme d’altres indrets que basen la seua oferta en sol, restaurants, discoteques i puti-clubs. Un bon eixample de la rendibilitat d’aquesta activitat turística el trobem a l’Albufera, la marjal de Pego (malgrat el seu alcalde), el parc submarí de les Columbrets o el Cap de Sant Antoni, la Delta de l’Ebre, tot el Pirineu, la Font Roja d’Alcoi...

És imprescindible el seguiment per part de l’Ajuntament de la correcta execució d’aquestes mesures i altres a què ja obliga la legislació vigent en matèria de medi ambient i que són igonarades pel nostre Ajuntament.

LA PROTECCIÓ DEL MEDI

Característiques físicques, fanístiques i botàniques de les que gaudeix l’entorn del riu Algar per tal ser inclòs al LIC de Bèrnia.

Independentment de l’existència d’endemismes i singularitats paisatgístiques, cal nomenar com a principal valor d’aquest riu que actua com a corredor biològic que uneix els biòtops de la mar amb els de les muntanyes, i no sols representa així la progressió natural de la nostra vegetació, sinó que també facilita el contacte entre els individus de la mateixa espècie que habiten zones diferents, de manera que es garanteix així la diversitat genètica necessària pel manteniment de les espècies.

En quant a les afeccions mediambientals directament provocades per la urbanització del riu, el projecte ignora l’existència de determinats ecosistemes que ja gaudeixen de protecció bé per normes autonòmiques, estatals o europees, i que l’actuació urbanística prevista sobre aquestos hàbitats  els condemna a la seua desaparició.

Per al cas de la protecció atorgada per la normativa europea, trobem alguns tipus d’hàbitats naturals d’interés comunitari que cal conservar i que, en un primer esborrany de la Conselleria de Medi Ambient, van ser inclosos dins de la Zona LIC de Bèrnia i Riu Algar. Posteriorment, aquesta zona de protecció ha segut retallada de manera intencionada, però aquesta reducció de la zona LIC no amaga la realitat de l’existència d’aquests hàbitats ni el seu interés, ni menys encara la necessitat de protecció per tal d’evitar la seua extinció.

La comissió Europea obliga les autoritats dels Estats membres a què velen per que els espais inclosos dins d’aquest llistat no es degraden abans de ser adoptada la llista comunitària de LIC, per al cas que aquesta llista siga incompleta es recomana a les administracions a què facen tot el possible per tal de no deteriorar els valors d’aquestos espais no inclosos.

A més a més, segons el principi de cautela, no es pot admetre el criteri que no hi haja efectes apreciables quan no s’ha fet una avaluació exhaustiva o, encara que s’haja fet, que existeixen informes científics que recolzen l’existència d’impacte crític.

COMUNITATS VEGETALS

Hàbitats naturals d’interés comunitari a conservar i per les quals cal designar zones especials de conservació:

Zona directament afectada per les obres de urbanització del riu Algar i el seu entorn.

Segons la Directiva 92/43/CEE, Directiva Hàbitats, trobem que mereixen ser reconeguts com a lloc d’interés comunitari (LIC) els ecosistemes que gaudeixen d’algunes comunitats vegetals que habiten als rius i estanys d’aigües continentals, considerem ací les parts dels cursos d’aigua dinàmica natural o seminatural, als quals la qualitat de l’aigua no presenta alteracions significatives, al riu Algar en trobem:

Estancs temporals mediterranis, codi 22.34, Annexe I, classificat com a hàbitat prioritari.

Rius mediterranis de cabdal permanent amb Galucium flavum, codi 24.225, classificat com a hàbitat prioritari.

Rius de cabdal permanent amb Paspalo-Agrostidion i cortines vegetals riberenques amb salix i populus alba. Codi 24.53, classificat com a hàbitat prioritari.

Boscos galeria de salix alba i populus alba, codi 44.17, classificat com a hàbitat prioritari.

Formacions ripícoles dels rius mediterranis de cabdal intermitent, amb rhododendron ponticum, salix i altres, codi 44.52, classificat com a hàbitat prioritari.

Galeries riberenques termomediterrànies (Nerio-Tamaricetea) i del subest de la Península Ibèrica (Securinegion tinctoriae), codi 44.8, classificat com a hàbitat prioritari.

També trobem dins del riu Algar altres plantes que gaudeixen de la protecció de la directiva Hàbitat, (92/43/CEE) però no sols la planta com a espècie singular o endèmica, sinó també el lloc on habiten o potencialment pot fer-ho i així es coneix, a més a més, existeix una normativa autonòmica regulada per l’Ordre del 20 de desembre de 1.985 que contempla la protecció estricta d’un grup de plantes i de les quals algunes hi són al riu Algar, com ara Asperula paui Font Quer subsp. dianensis, Hippocrepis valentina Boigs., Scabiosa saxatilis Cav. susp. Saxatilis, Teucrium lepicephalum Pau i altres...

Entre altres plantes considerades endèmiques i que es troben en perill crític per l’amenaça de les seues poblacions trobem prop de 30 espècies diferents que habiten on el projecte pretén possar formigó i asfalt, de manera que es perdrà irreversiblement aquesta biodiversitat única i irrecuperable.

A més a més cal considerar que les obres que es realitzaran afectaran directament als ecosistemes marins influenciats per les iagues del riu Algar, i tal i com fàcilment es por comprovar pel color terròs dels sediments arrossegats els dies de pluja, el seu àrea d’influèncie se n’exté a tota la badia d’Altea.

Degut a aquestes obres d’infraestructures i edificacions, s’incrementaran notablement els vessaments contaminants directament per l’increment de la població,  usos humans de l’aigua, dels sistemes de transport, materials de construcció, materies contaminants, metals pesats, etc, e  indirectament a través d’infiltració de pesticides, herbicides, vessaments il·legals, etc, i que finalment arribaran a la mar i influiran perillosament sobre els ecosistemes marins proposats per a la seua protecció a través de la Xàrcia Natura 2000.

Zona marítima, habitats costaners afectats per les obres de urbanització del riu Algar i el seu entorn:

Praderies de Posidonia oceánica (codi 11.34) classificat com a hàbitat prioritari.

Vegetació anual pionera sobre rebuig marí acumulat. (codi 17.2) classificat com a hàbitat prioritari.

ESPÈCIES AMIMALS.

Per al cas de les espècies animals que es troben protegides o incloses dins d’aquesta Directiva, trobem moltíssimes espècies d’interés comunitari a conservar i per al manteniment de les quals cal designar zones especials de conservació.

Aquesta relació d’espècies animals, ha de ser coherent amb l’anterior designació de protecció per a l’hàbitat, i és el resultat directe d’aquest hàbitat, no es pot entendre la conservació d’un animal si no es protegeix el seu hàbitat natural per tal de criar i viure.

Per al cas dels mamífers protegits i que habiten el riu trobem que el grup més nombrós en quant a individus i al número d’espècies són els quiròpters, dels quals hi habiten el Myotis myotis, Rhinolophus hipposideros, Rhinolophus euryale, Plecotus austriacus, Miniopterus schreibersi...

El potencial d’aquest ecosistema ens fa pensar en la necessària existència de molts més d’aquestos mamífers, per la qual cosa cal realitzar estudis exhaustius per determinar quines espècies hi habiten, ja que pràcticament quasi tots els quiròpters es troben en perill d’extinció.

Per al cas de les espècies d’artròpodes, anfibis i peixos, es molt llarga la relació d’aquestos animals que es troben protegits i considerats espèces del riu, encara habinten exemplars de bagra comuna (Leucisus pyrenaicus) i potencialment poden habitar-ne el riu exemplars de carpí bermell (Carassius auratus), com en altra època ho han fet i com encar es veuen exemplars arrossegats aigües amunt, però la forta pressió humana i la contaminació per fitosanitaris han condemnat aquest peixet al curs alt del riu Guadalest. És ben evident que les obres que es pretenen fer no són sinó l’extinció d’aquesta espècie.

Però el grup faunístic més important de tots els que hi habiten el riu el trobem en les aus, i a més a més contem amb els treballs de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO – Birdlife), que està realitzant estudis i anellaments des de fa més d’onze anys.

Si del seus treballs publicat resumim només un estracte molt breu, podem comporvar que actualment s’han citat 99 espècies d’ocells que habiten al riu Algar i que moltes d’elles gaudeixen de protecció segons diversos convenis i normatives.

D’aquestes aus, 70 espècies es troben classificades coma estrictament protegides pel Conveni de Berna, signat el 19 del setembre de 1.997 i ratificat per Espanya el dia 1 de novembre de 1.986 (BOE 235) i referent a la conservació de la vida silvestre i el medi natural a Europa.

Les restants no obstant es consideren per aquest conveni com a aus protegides, per a les quals es preveu una explotació tal que les seues poblacions es mantinguen fora de tot perill de regressió.

Directives més recents a Europa, com ara la Directiva Aus, aprovada el 2 d’abril de 1.979, (79/409/CEE) referent a la conservació d’aus silvestres, protegeixen amb el màxim nivell fins a vint espècies d’aus de les que hi habiten al riu Algar, com ara Ixobrychus minutus, Ardeola ralloides, Egretta garzetta, Ardea purpurea, Marmaronetta angustirostris, Circus aeruginosus, Circus cyaneus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, porzana porzana, himantopus himantopus, Tringa glareola, Alcedo atthis, Luscinia svecica...

Aquesta normativa va ser ampliada per la Directiva 91/294/CE i a més a més, també hi gaudeixen de la protecció del Conveni de Bonn sobre les espècies migratòries d’animals silvestres, i on, els estats membres, estan obligats a conservar les espècies nomenades així com els seus hàbitats.

En quant a les proteccións a nivell autonòmic trobem onze espècies catalogades com a d’interés especial pel Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades, altres tres també estan protegides ja que aquest catàleg les considera en greu perill d’extinció (Marmaronetta angustirostris, Circus aeruginosus, porphyrio porphyrio) i altres també ho son per ser sensibles a l’alteració de l’hàbitat (Riparia riparia, Ardea purpurea, Ardeola ralloides).

De les restants, cinquanta-una d’elles es consideren al Catàleg Valencià com a espècies protegides.

Però no sols això, segons el Atles d'Aus nidificantes en la Comunitat Valenciana, realitzat pel Dr. Vicente Urios i altres, per a la zona del riu Algar i el seu entorn s’indica un potencial de més de cent-seixanta aus de diverses espècies i que gaudeixen directament d’aquest espai obert, o bé són nidificants en les zones fiteres com conseqüència de l’existència del riu i per la seua influencia.

Tota aquesta biodiversitat, i totes aquestes normes, directives, compromissos i lleis, no semblen ser prou per a un projecte que tracta amb frivolitat el nostre patrimoni, i pretén convertir un dels més importants ecosistemes de la Península Ibèrica i de la Mediterràmia en una urbanització de vivendes de segona residència.

CONLUSIONS

Per tot això, demanem a l’Ajuntament d’Altea i en concret a la Regidoria de Medi Ambient que, al mateix temps que es tramita la declaració de Paratge Municipal Protegit, faça arribar als responsables de la Conselleria de Medi Ambient la sol·licitut formal d’inclusió del riu Algar i el seu entorn dins la zona LIC de Bèrnia, ja que recordem a la regidora de Medi Ambient, que l'única raó de ser d’aquesta càrrec i el seu personal és protegir, estudiar, promoure i treballar exclusivament pel manteniment del medi ambient al terme d’Altea .

Indiferentment del model de protecció triat, s’ha de considerar obligatòriament diversos fonaments per tal que aquesta figura legal siga realment el mantenidor del nostre medi.

Aquesta protecció ha de considerar que el riu és una zona habitada amb segles de tradició, però amb una densitat i intensitat molt baixa, i que ha demostrat que la presencia de l’home dins l’estructura actual, afecta d’una manera estimable però sostenible, amés a més, les activitats tradicionals són del tot reversibles.

Però aixina i tot, s’ha de valorar que la conseqüència de la relació home – medi és la nostra cultura, el nostre saber popular, les nostres manifestacions festives i fins i tot lingüístiques i clar està, ha marcat decisivament la nostra història.

Per això demanem que la gestió del Parc Natural ha de fonamentar-se en la protecció i desenvolupament sota els següents criteris:

Criteris mediambientals.

Protecció de l’ecosistema actual i recuperació del seu potencial botànic i faunístic.

Criteris socials i etnològics:

Protecció del medi rural d’Altea, usos i tradicions, elements singulars, manifestacions culturals ...

Criteris econòmics:

Protecció i desenvolupament del potencial agrícola i ramader de l’horta d’Altea.

Protecció i promoció del sector turístic, amb un fort esperit conservacionista.

Criteris científics:

Estudi i divulgació dels valors naturals i etnològics del riu.

Per aquesta tasca cal comprometre a totes aquelles institucions i persones que amb el seu treball puguen fer realment que no es perga el nostre patrimoni. Açí cal nomenar la necessària paricipacio dels instituts d'Altea i els seu personal humà, les institucions oficials, les administracions competents, i aquelles associacions i entitats que puguen representar un progrés pel manteniment dels nostres valors.

L’Ajuntament, mintjancant les seues regidories, és el responsable i, per tant l’encarregat, d’aconseguir la coordinació i el màxim rendiment de tots els integrants d'aquesta empressa de futur i de vida:

EL PARC NATURAL DEL RIU ALGAR

[ index ] [ Retrocedir ]