|
El destí d'un riu és arribar a la mar, i lluitarem per que l'Algar hi arribe.
L'entorn humà. El Riu Algar no necessita vials, aldees virtuals ni espectaculars instal.lacions hoteleres sinó figures legals de protecció encaminades a salvaguardar-lo de qualsevol agressió. Aquest ecosistema és un conjunt indivisible, no es pot entendre l'existència d'aus, rèptils, insectes i mamífers i deslligar-los de l'entorn vegetal i humà , de fet, no és casual la seua biodiversitat sinó que n'és la conseqüència de les relacions entre els éssers en unes condicions singulars i que l'home antic ha sabut conservar-les-hi i transmetre-les-hi.
De tant en tant el xicons més grans feien campana i se'n anaben a pendre el bany al Clot de Mingot que era entre la platja i el riu, i dins del clot es barrejava l'aigua de la mar, empentada pel trangolet, amb l'aigua de les escorrialles de l'Algar. I tot al voltant del clot hi havia canyars i baladres i els xicons aprofitaven l'hebat per a despullar-se, i es tiraven al bassoll en conill i semblaven peixos, peixos lliscant entre un sostre d'aigua al damunt i un sòl d'aigua de sota. Carmelina Sánchez Cutillas, Matèria de Bretanya, edicions 3i4, València 1.982.
Mientras la presencia humana se limitaba al viejo caserío de sus riberas y los campos de naranjos y limoneros se tendían como una prolongación del verdor que les daba la vida, la naturaleza, utilizada y compartida por el hombre, conservaba su armonía. Con los años del turismo de cemento la belleza del Algar se ha vendido a bajo precio ... Pero no se ha perdido todo, estamos a tiempo, al menos, de sostener lo que pervive. Rafael Cebrián. Montañas Valencianas VI.
Els pirates. Estas aguas eran conocidas tambien como el riu de la Salut pues la creencia popular les atribuía virtudes curativas y la virtud de no corromperse, razón por la cual hacían aguada los barcos que navegaban por la proximidad de estas costas ... Con demasiada frecuencia las expediciones de corsarios y piratas norteafricanos, a esta necesidad de aprovisionamiento, añadían el saqueo y la toma de cautivos. Rafael Cebrián. Montañas Valencianas VI.
Al llarg de la història ... El General Baptiste Batet. El riu Algar era conegut pels mariners de l'antiguitat per la qualitat de les seues aigües, molt apreciades perqué no es feien malbé en les llargues travessies. És per això que al bell mig de la guerra de succeció, a l'any 1.703, amarrà a Altea la flota de l'Arxiduc En Carles d'Àustria durant el seu viatge cap a València, capitanejada per l'Almirall Schovell, i des d'aquell dia ens donà als alteans el privilegi de posseir i lluir el seu escut d'armes. A l'any següent, la flota d'En Carles tornà a l'Algar, però aquesta vegada baix les ordres de l'Almirall Rooke, va ser ací que desembarcà el valencià Joan Baptiste Batet i va alçar en armes La Marina contra el borbó. Carlos tres i Felipe cinc, me quedat ab lo que tinc (Popular)
Antonio Joseph de Cavanilles. "El Algár nace por dos bocas en la raiz meriodional de Bérnia á media hora de Callosa en el distrito dels Sacs: sus aguas son cristalinas, perennes y abundantes, y aumentadas con las de otro riachuelo que baxa de Bolulla corren hasta el mar por un solo cauce con las del Guadalést. Algunos como Escolano llaman rio de Altea al que resulta de los tres susodichos, acaso por no pasar léjos de esta villa; pero los naturales lo llaman Algár. Lo cierto es que sus aguas tienen la propiedad de conservarse puras en los viages de mar, y por esto se prefieren á las restantes de la costa." Antonio J. Cavanilles. Observaciones Sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Libro IV, Sur o tierras meridionales del Reyno de Valencia, pág. 234. (Año de 1797)
El seu nom Alguns historiadors han suggerit que Altea deu el seu nom al riu; en les naus gregues i fenícies que el visitavenper pendre aigüa, el denominarien althaia pothamos o "riu de la salut." Aquesta explicació, però, sembla no correspon a la realitat. ALGAR: Segons Coromines, de l'àrab al gar, "la cova". Això té sentit, ja que hi podria haver hagut una cova kàrstica important. De fet un sector de la partida de l'Algar s'anomena encara "les coves". Segons Román, en canvi, seria l'arabització del nom pre-romà garo, "cereal", que indicaria un camp cultivat molt fèrtil. Està descartat el significat català directe del "lloc ple d'algues". Agustí Galiana, Història natural de la Marina Baixa.
EL ALGAR es nombre àrabe y traduce agujero. Se trata de un rio que nace al pie de la parte occidental de la Bernia, en el barranco de Sacs; después el riachuelo de Bolulla aumentarà sus aguas y se forma el llamado estrecho de Bolulla; a continuación viene su recorrido más pintoresco, entre cascadas y "tolls" ... Antonio Calero Picó, Las Montañas de Alicante.
Curiositats del riu Algar. Cuevas de la Peña.- Bolulla -. Cavidades situadas al NE de la población, en las confluencias de los rios Bolulla y Algar; no todas son cavernas propiamente dichas, pues muchas de las que hay al nivel del agua de los ríos, se reducen a socavas formadas por las avenidas. Gabriel Puig i Larraz. Cavernas y simas de España, Madrid 1.896. Ací caben moltes altres coses que tu pots contar-nos.
Bibliografia. Asensi, J. i Tirado, C., La Vegetació al nostre medi.
Ed. 3 i 4, València 1990. Calero Picó, A. Las Montañas de Alicante. Edita el autor- 7ª edición, Alcoi 1.994. Cavanilles, J.A. Observaciones Sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. (Año de 1797) Cebrián, R. Montañas Valencianas VI, Edita Servei de Publicacions del Centre Excursionista de València. València 1.997. Cerdà, M. i altres. Enciclopedia - Historia del pueblo valenciano. Edita Levante. València 1988 Galiana, A. Història natural de la Marina Baixa. Editorial Club Universitario. LA Vila Joiosa 2.001. Joan Pellicer, J. Costumari Botànic I i II, Edicions del Bullent, Picanya, abril del 2000. Puig i Larraz, G. Cavernas y simas de España, Madrid 1.896. Sánchez Cutillas, C. Matèria de Bretanya, edicions 3i4, València 1.982.
|
|
|
