|
El coneiximent del medi. El coneiximent del nostre malmés entorn vegetal, el que ha estat i el que és
avui, és importantísim pels disbarats que contínuament es fan, disbarats que
augmenten en nom d'un presumpte progrés, i ultrapassa l'espai i les edats acadèmiques,
i ha d'arribar i pot, almenys, a totes aquelles persones més receptives i
interessades en la conservació d'un medi natural (el nostre) que pot esdevenir
a poc a poc desert. Josep Asensi i covadonga Tirado La Vegetació
al nostre medi.
El territori Diànic. Aquest nom tan ben trobat per l'insigne botànic Oriol de Bolòs, deriva de
l'antiga Dianium, nom que tenia en temps romans l'actual vila de Dénia,
principal centre urbà aleshores entre Saitabis i Ilici, i
significa ciutat de la Dea Diana, la mare celeste, l'arquera divina enamorada de
la caça i de les soletats intactes dels boscos, i personificació de la prolífica
natura virginal, tant animal com vegetal. Aquest tros de planeta Terra - més aviat eixut i aspre, però criador i
amable - que bé podria compararse gràficament a una nau amb la proa apuntant
al sol naixent o a una illa cenyida per les aigües de tres rius i de la mar, el
Xúquer, el Vinalopò i el riu de la Vila... abraça, si fa no fa, allò que
administrativament serien les comarques centrals del País Valencià, és a dir
La Marina Alta i Baixa, l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera i la
Safor... Joan Pellicer, Costumari Botànic I,
Edicions del Bullent, Picanya, abril del 2000.
Les formacions vegetals. El que ara es trobem la riu és només allò que la mà de l'home modern ha permés que sobrevisca. Dels boscs de ribera i les formacions ripícoles només queda algún relicte d'altres époques, quan la natura no era maltractada, sinó aprofitada, i les actuacions humanes eren reversibles. No obstant això tobem diverses agrupacions d'arbres, fàcilment reconeixibles des de lluny i que han de servir com a model per saber com era i com ha de ser el nostre riu.
Els arbres, i els noms que li'ls donen els alteans. L'arbre blanc (Populus alba), alguns exemplars aillats viuen al llit de riu, els que així ho fan és per diverses raöns, uns han segut repoblats per la genr del poble, que no volía que el riu estaguera nu, altres han segut trastlladats per l'aigua des de les alberedes de les zones més altes del riu Algar i el Guadalest, a Bolulla i a Tàrbena, on encara es troben formant apretats corredors d'ombra als barrancs de les serres. Cal esmentar l'arbre blanc que n'hi ha junt a la carrtera nacional, dins dels terrenys del viver. L'olp, (Ulmus minor) alguns exemplars s'aferren fortament a la vida que els dòna la sèquia i els margens de l'horta, a prop de la pedrera, castigats per la contaminació del progrés i per la grafiosi, amb ulls i rebrots que intenten continuar endavant per donar refugi a l'ocell, ombra al ramat i bolets al llaurador. El salze (Salix sp.) la més nomborsa de les comunitats vegetals al riu, en altre temps aprofitades les seves tigetes anuals per fer cistelles, seres, anses i altres utensilis abans de l'arribada del plàstic. Un més apreciat que altre, el vimet i la sarga, conviuen al llit i amaguen amb la seua frondositat d'estiu les restes dels enderrocs i les deixalles abocades per algun neci. El tamarí. (Tamarix africana) Alguns exemplars resten de les antigues poblacions, i altres més joves replantats recientment, a la primavera floreixen en grans ramells de flors menudes de color rosadet, amb fulles diminutes i estirades, agudes com les del xiprer. Li agrada viure en terrenys una mica salins, per això els trobem a prop de la mar, al bell mig de la desembocadura. El llidroner (Celtis australis) Pot ser l'arbre més comú al riu i el seu entorn, creix a les vores de riu i als marges dels camps de cultiu. De les seues tiges l'home ha sabut fer els elements qüotidians, des d'el badall de l'esquella fins a la forca de batre, els mànecs, les anses, els iatos, la tralla... tot un ventall d'aplicacions que l'han fet si més nó cultivat, si apreciat.
Els arbustos. El baladre (Nerium oleander) la més ciradanera de totes les florides, necessita l'aigua però no la vol de continu, li agraden els llocs allà on l'aigua s'embassa temporalment però pot passar un estiu ben eixut per florir i madurar, per aquesta raó es troba a les vores del riu, un poc retirat de la fila d'aigua. Planta tòxica que recull nombroses llegendes d'enverinaments.
Com bé podeu imaginar, aquesta plana mai estarà finalitzada, sempre serà en construcció fins arribar a les 1.400 espècies botàniques que habiten a la Vall de Guadalest. |
|
|
