|
A continuació vos oferim el text íntegre de les al·legacions que va presentar l'Associació l'Algar net i viu. Si voleu més informació sobre les al.legacions dels demés grups podeu sol.licitar-la per correu a algarnetiviu@mixmail.com
L’Associació:
L’ALGAR NET I VIU, amb motiu de
l’exposició pública del “Proyecto
de modificación puntual del PGOU de
Altea en el ámbito del sector RS 11 Río Algar” publicat en el
DOGV (nº 4163) el dia 8 de Gener de 2002, i en la seua representació com a
membres de la comissió gestora: Presenta
les següents al.legacions:
1.-Plantejament global de la modificació: dues
alternatives falsament oposades. L’actual projecte de modificació sols contempla dues alternatives d’intervenció a la zona del riu, la de mantindre l’actual PGOU de 1982 considerada alternativa 0 i la d’aquest projecte de modificació. El PGOU d’Altea de 1982 proposava la instal.lació d’un pol.lígon industrial a la Partida Sogai i la canalització del riu. Al 1991 el plenari de l’Ajuntament presidit per l’alcalde actual, va aprovar el Pla Parcial de Sogai que possibilitava aquestes dues actuacions; però aquest Pla parcial va ser informat desfavorablement per el MOPT, era prou inviable economicament per la gran inversió d’infraestructures que necessitava i, a més a més, s’havia produit un moviment social en contra de la canalització!. Així, el pla Parcial de Sogai va quedar abandonat definitivament. Des d’aleshores han passat 10 anys de desidia i mala gestió al riu, dels quals 7 són responsabilitat del partit del govern, que no ha evitat l’abocament de residus, ni tampoc ha donat resposta als veins que demanaven el tancament de la pedrera de les Quintanes. Tanmateix, al mes de Juny de 2000 el riu Algar apareix com a zona humida d’alt valor ecològic al Catàleg de la Comunitat Valenciana. Ara, després de tants anys, la corporació actual ens planteja una intervenció urbanística desmesurada com únic remei per evitar un perill ja inexistent: segons el projecte la urbanització és necessària per tal d’evitar la canalització del riu i el pol.lígon de Sogai. Així, l’argument més for per tal de justificar una actuació com la que preten l’actual modificació i conseqüentment el projecte Els Ponts de l’Algar és que és tracta d’una alternativa al PGOU actual i que l’impacte és menor. Però, la comparació resulta forçada, ja que aquest punt del PGOU no es pot desenvolupar, en 20 anys la situació ha canviat molt i el projecte de plan parcial de Sogai fa temps que és obsolet.. Per aquest motiu considerem que el plantejament és fals i que tot l’estudi que se’n deriva ens durà conseqüentment a conclusions errònies, ja que existeixen moltes altres alternatives que no s’han valorat, i si es vol treballar en clau de sostenibilitat (com el projecte repeteix continuament) el primer pas és fomentar la participació ciutadana. Tanmateix el projecte s’ha elaborat sense valorar la possibilitat reclamada per diferents grups i associacions els anys anteriors (recordem a títol d’exemple la campanya del Col.lectiu Altea per la Pau “Volem l’Algar paratge natural”, la d’Esquerra Unida, “l’Algar, natural” i la del grup ecologista Xoriguer, “L’Algar, un riu viu” dutes a terme en la dècada dels 90), que era la de conservar el riu com a zona humida protegida sense cap intervenció que no fora estrictament de conservació. Això té especial gravetat tenint en compte que l’actual legislació estableix la possibilitat de la participació pública en la fase consultiva prèvia al procés de elaborar l’EIA (Decret 162/1990 de 15 d’Octubre), per tal de valorar els aspectes significatius que haurà d’arreplegar l’E.I.A. Evidentment aquest tràmit s’ha omés intencionadament. Tot això fa que ens trobem al riu Algar amb un projecte urbanístic disfressat d’ecologia i sostenibilitat, proposat per un govern municipal que ha permes construir el terme fins a un límit increible, desoint les veus internacionals sobre turisme sostenible.
“Qualsevol
política sostenible de turisme ha de contemplar un horitzó d’al menys una
generació i permetre el manteniment d’un paisatge singular, els ecosistemes
naturals bàsics i promoure el desenvolupament humà de les poblacions locals
així com la protecció de les cultures i llengües tradicionals. Amb aquesta
finalitat és necessari promoure una estabilització a la baixa del turisme de mases abans de
que el seu impacte sobre la supervivència de l’ecosistema mediterrani
siga irreversible” (Buades, J. Decàleg verd per a un model turístic
sostenible a la Mediterrània.
Eivissa 1996.) La
falta de valoració d’altres alternatives ens fa veure que tant el projecte de
modificació puntual com el de “Los puentes del Algar” són rebutjables per
manipular i falsejar les alternatives existents per a la regeneració del riu,
amb un reduccionisme hipòcrita.
2.-
Anàlisi de l’objectiu de la modificació: obrir
la porta a les empreses urbanitzadores. Aquesta modificació puntual del PGOU afirma ser la primera de les actuacions que té “com a objectiu fonamental recuperar el riu Algar i el seu entorn”. Resulta molt contradictori que la primera actuació a realitzar en una zona de gran valor ambiental siga la construcció de vials als seus margens, i la requalificació de molts terrenys al seu voltant que passen de rústics a urbanitzables. Si l’objectiu és “repoblar amb especies autòctones, crear “remansos” d’aigua, depurar aigües, establir cabdal ecològics per al reg, posar vigilància ambiental, regenerar la pedrera, fer itineraris ecològics…” Tomo II, Títol IV, Cap I, 1.A.-), començar per fer carreteres de 20 m d’amplària a les dos vores del riu és una opció incoherent i agressiva. L’opció lógica seria donar-li amb urgència protecció com a paratge municipal i elaborar un pla d’actuació. El projecte de modificació del PGOU afirma: “que amb aquestes actuacions es preten tractar el riu en el seu conjunt, procurant que es vertebre al costat d’actuacions urbanístiques que garantitzen el seu desenvolupament i vida posterior” (Tomo II, Títol IV, Capítol I, 1.-). Així mateix al projecte “Los puentes del Algar” s’explica la pretensió d’integrar el riu Algar a la ciutat d’Altea, fer desapareixer la seua funció barrera… Urbanitzar els margens de l’Algar amb una “aldea ecològica” i la zona de Sogai amb un espai privat residencial-turístic, crear pasarel.les que unesquen un costat del riu amb un altre i alhora crear itineraris ecològics, observatoris d’aus, botànics, fomentar el turisme esportiu, crear infraestructures d’oci i millorar la red viaria i estructural del municipi, es a dir: ”Vertebrar el río al lado de actuaciones urbanísticas que garanticen su desarrollo y vida posterior”. Es proposa “una financiación soportada en el marco de una política urbanística”… “ya que es imposible actuar en el río con fondos municipales, dada su gran extensión y porque es un organismo vivo que necesita continuas atenciones”…(Projecte “Los Puentes del Algar. Ajuntament d’Altea). El
manteniment de l’entorn del riu com a ecosistema ens mostra precissament el
contrari de la afirmació anterior: com a organisme viu el riu no necessita
“continues atencions”, sinò que es regula i automanté, fins i tot ha estat
capaç de mantindre la seua valua ecològica malgrat el abandonament de la vigilància
i les agressions que ha patit. Perquè el que si que necessita el riu és un
control sobre les intervencions humanes desmesurades, ja que “las
intervenciones actuales son tan agresivas y rápidas que no dan lugar a
respuestas adaptativas, mientras que las
intervenciones agrícolas de épocas anteriores, por lo pausado de su ritmo
han permitido un acoplamiento entre la acción humana y los ecosistemas
semiartificiales acompañantes. (GONZALEZ BERNALDEZ, Ecología y Paisaje 1985). Així, el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes al riu, junt a una utilització científico-didàctica-lúdica permeterien un manteniment de l’ecosistema amb un baix cost, sense oblidar-nos de garantir sempre l’adequada vigilància ecològica. Pensem que el manteniment d’una zona humida no potser mai una càrrega insuportable per a un municipi com el d’Altea, si be existeixen altres institucions que haurien de col.laborar. De qualsevol manera, no sembla el més idoni que siguen empreses privades les que gestionen i suporten un be públic. Totes aquestes justificacions d’impossibilitat de mantindre l’ecosistema del riu amaguen el veritable objectiu de la modificació: obrir la porta a les empreses urbanitzadores del riu .
3.-La xarxa viària: carreteres
que ofeguen l’ecosistema del riu. El nombre de metros quadrats destinats a vials es multiplica enormement respecte al PGOU de 1982, la qual cosa ens fa veure que estem front a un projecte que prioritza el desenvolupament de vies de comunicació reclassificant terrenys i abocant-nos a un creixement sense límits. A més sitúa aquestes vies en els límits de zones d’alt valor ecològic!. Aquestes infraestructures afavoreixen un model territorial desequilibrat, que ens fa pensar en l’existència d’interessos econòmics darrere d’aquesta actuació. No se sap molt bé que va ser primer, si la necessitat de construir carreteres o la de requalificar terrenys i generar plusvalies edificatòries. A més no entenem com en aquest cas es repeteix l’errada del PGOU de 1982, de considerar part del viari estructural del riu com a sòl no urbanitzable. ( Tom III. Apartat II. Modificació puntual) S’argumenta que “la nova xarxa viaria discorreix pels límits externs del sector del riu, conectant amb la xarxa primària existent, amb el fi d’allunyar els impactes negatius del riu, en lloc de com discorreixen en l’actualitat, colindants amb el mateix” (Tom III. Memòria justificativa). No es diu, clar, que les actuals carreteres a la vora del riu són realment vies de servei per al veïnat, d’escasa circulació, excepció feta del tràfic pesant de la pedrera que s’eliminarà en breu segons el projecte). També diu “Que l’estructura primària és coherent, ja que dona servei no sols al sector creat, sinò que completa l’estructura del municipi”. El projecte parla finalment d’establir a l’àrea afectada una xarxa viaria a servei d’Altea, de la creació “de infraestructurass que no benefician al sector (del rio) pero que garantizan completar el modelo territorial del municipio” (Projecte Los puentes del Algar. Ajuntament d’Altea). Així, per tal d’evitar l’impacte d’unes carreteres veïnals de 4 m d’amplària, s’estableixen al riu dues vials de 20 m. d’amplària en les seues terrasses que funcionaran com a circumval.lació del municipi!. S’oblida que les terrasses agrícoles són els límits d’aquest ecosistema i qué són precissament els “ecotons”, aquestes zones de transició entre ecosistemes, les zones que presenten una biodiversitat més alta, (MARGALEF, “Ecologia”), ignoren o volen ignorar que no es pot protegir un ecosistema blindant-lo amb carreteres i impedint el seu normal funcionament. La jugada és perfecta, el riu queda dins de la ciutat, fins i tot cobert per damunt amb passarel.les, amb cases, hotels i carrers pels costats… i al centre, com en una foto, romanen els éssers vius que han fet del riu un paratge d’alt valor ecològic, ¿algú creu que els dits éssers es quedaràn al bell mig d’un paisatge tan antropitzat?. (O potser cal recordar el que va passar amb els ànecs al riu Manzanares?)
4.- Canvi de calificació del sector Sogai: d’industrial a residencial-turístic, una falsa comparació. Al polígon Sogai es projecta una zona residencial turística d’alta qualitat amb instal.lacions hoteleres, camp de golf i residències de luxe. Successives vegades s’argumenta que l’impacte d’aquesta actuació és molt més suau que el de la zona industrial inicialment programada. El projecte diu que “el sector Nord passa de ser classificat com a industrial a ser residencial de baixa densitat” (Tomo II, Títol IV, Cap I, 2.-), però no destaca amb la mateixa intensitat la resta de sectors que canvien de agrícoles a urbans. A més oblida intencionadament que la zona de tolerància industrial va ser aprovada per l’ajuntament a la partida Montahud en l’any 2000 i que per tant, aquesta comparació d’usos en la zona de Sogai “ amb el PGOU “industrial” i amb aquesta modificació “residencial de baixa densitat” és una falacia que preten confondre a la població. Si ja tenim la zona industrial aprovada a la partida Montahud (Març 2000. Conselleria d’Urbanisme), ¿quina necessitat hi ha de comparar continuament aquest ús industrial amb el turístic al riu Algar?. La partida Sogai és una zona agrícola de població dispersa, on els usos i el paisatge tradicional estan prou ben conservats. Hem pensat el canvi paisatgístic que suposa aquesta intervenció?, oblidem que un “desenvolupameent sostenible ha de preservar els nostres valors socials i cultural “ (Declaració de Calvià sobre Turisme i desenvolupament sostenible a la Mediterrània, 1997) i que “el turisme ha de catalitzar el sosteniment d’una agricultura, ramaderia i pesca locals” (Buades, J. Decàleg verd per a un model turístic sostenible a la Mediterrània. Eivissa 1996) 5.-
“Intervencions suposadament sostenibles: camp de golf, instal.lacions hoteleres…”: elevat
impacte ecològic i francament “insostenibles”. La justificació d’aquesta modificació del PGOU és que donarà peu a una serie d’intervencions de caràcter sostenible, tals com la construccions de urbanitzacions, hotels, espais d’oci, camps de golf (un camp de golf de 18 “hoyos” consumeix un territori de 50 a 70 Ha i necessita de 1.5 a 2 milions de litros d’aigua de qualitat per a mantindre el “green” en condicions, o siga, el consum equivalent a una població urbana de 24000 habitants!)… S’afirma que l’aigua necessària per al camp de golf i els jardins i parcs s’obtindrà de la depuradora, però la gestió de l’aigua és comarcal i per tant les decisions que afecten a l’aigua de la depuradora també ho seran; les decisions, per tant, no estan sols en les mans del nostre Ajuntament, sinò del Consorci d’aigües de la Marina Baixa. La problemàtica és més complexa i al projecte no s’aborda. No és pot parlar de criteris de sostenibilitat quan es planifica un camp de golf destinat a un públic minoritari (a una zona que ja en té varios), on el clima és mediterrani i l’aigua escasa. No s’han s’iniciat campanyes d’estalvi d’aigua, ni es limita el seu us, ni es pensa en l’impacte del canvi climàtic, ni es parla de quin tipus de jardí és el adequat… Ens hem preguntat que passarà quan arribe el temps de sequera carácterístic del nostre clima mediterrani: ¿qui tindrà prioritat per a l’ús d’un aigua insuficient?, ¿hem d’oblidar el funcionament deficient de la depuradora per augment de la població estival, l’aigua de baixa qualitat que ens arriba de Benidorm, l’augment de població que cada vegada exigeix més, les transformacions agrícoles de secà a regadiu…? Al projecte s’ha minimitzat el tema de l’aigua que és de màxima importància i que caldria estudiar a fons davant l’augment constant de la població comarcal, la construcció i els possibles efectes del canvi climàtic. En aquestes condicions no es pot parlar de sostenibilitat, “…ja que les iniciatives sostenibles han d’evitar el deteriorament dels recursos i garantir la viabilitat al futur. Avançar cap a la sostenibilitat exigeix canviar de forma de pensar, d’actuar, de produir i de consumir. A més és necessari tindre en compte els límits de la capacitat de càrrega del nostre entorn” (Declaració de Calvià sobre Turisme i desenvolupament sostenible la Mediterrània, 1997) i és conegut per tots que la Marina Baixa és deficitària en aigua.. Hem de crèixer tenint en compte aquest límit, racionalitzant l’ús de l’aigua, disenyant maneres d’aprofitar-la millor… La solució no vindrà de fora, hem de buscar-la nosaltres. Segons estudiosos del tema “el Plan Hidrológico Nacional (amb el trasvassament de l’Ebre i altres actuacions) abans que generar riquesa serà un regal enverinat per al litoral mediterrani: potenciarà el turisme especulatiu i conseqüentment disminuirà l’habitabilitat i la qualitat de vida” (Esteban, A. Plan hidrológico: algunos ganan, casi todos pierden). Per altra banda les construccions hoteleres i el camp de golf limitarien la possibilitat de gaudir d’aquest entorn a la major part de la població, al privatitzar les terres i limitar l’accés, modificant el paisatge i destinant-lo tan sols a un turisme “d’alt standing”. Recordem que el turisme sostenible ha d’ésser “equitatiu des d’una perspectiva ètica i social per a les comunitats locals”. (Conferencia Mundial de turismo sostenible de Lanzarote. 1995).
6.- Recuperació del corredor del riu.: una zona humida privatitzada i reduida “in extremis”!. La
ribera del riu Algar passa a denominar-se
“parque urbano”, la qual cosa és prou al.legòrica del que es planteja.
Aquesta zona de “parc” té una extensió de
320.000 metres quadrats més els 185.000 del llit del riu, mentre que la
zona humida protegida pel Catàleg valencià de zones humides és de 650.000
metros quadrats!. No sabem com, la zona humida protegida ha perdut 140.000
metres quadrats de la seua extensió! Per
a aquesta zona es proposa un ús d’esbargiment i recreatiu, amb millora del
paisatge i plantacions de vegetació de ribera, … És imprescindible
assenyalar que totes aquestes actuacions necessiten d’una planificació
acurada i una valoració de la zona d’implantació. Al projecte es parla de
que el tram alt és on es posarà més atenció en les mesures de
protecció i afirma que la resta de trams seran utilitzats per activitats
d’oci i esportives. És necessari un estudi més profund sobre l’adequació d’aquestes activitats, ¿són realment necessàries?, ¿quin és el tipus d’esport a dur endavant?. No és el mateix practicar senderisme i/o footing, ciclisme… que practicar golf o motociclisme naútic. Al projecte es parla en diverses ocasions del golf i dels esports naútics, ambdues pràctiques tenen un cost ecològic molt elevat que fan el seu ús incompatible amb la conservació del riu en qualsevol dels seus trams. A l’últim tram es parla de relacionar el paseig marítim amb el “malecon” i la desembocadura del riu, augmentant així l’espai d’oci existent. ¿de quin tipus d’intervenció es tracta?. En aquest punt és necessari insistir en qué Altea és un dels pocs municipis que conserva sense alterar la desembocadura d’un riu, un lloc on es pot contemplar com la natura aporta les seues aigües dolces a la mar en un entorn poc manipulat per l’especie humana. Un lloc on els nostres fills i filles podran aprendre el significat de la paraula “desembocadura” sense necessitat d’acudir a una enciclopèdia, un lloc molt adequat, doncs, per a realitzar itineraris didàctis, un lloc per gaudir de la natura… El dragat i alteració de la desembocadura per tal de pràcticar esports naútics és incompatible amb la conservació íntegra del riu Algar com a zona humida protegida. Finalment es parla “d’una correcta il.luminació”, no podem sinò alarmar-nos, ¿il.luminar els itineraris que ens mostren les especies pròpies del riu?, ¿en quin tipus d’itineraris es pensa?. Aquesta il.luminació ens fa sospitar que hi ha alguna cosa que no està clara. Desgraciadament, al continuar llegint el projecte aquesta sospita es converteix en realitat, l’objectiu ocult és fer del llit del riu un parc domèstic i urbà, amb un toc d’exotisme i artificialitat. A més a més al projecte es parla de cedir els terrenys del riu a l’empresa que ordene el sector per a després recuperar-los. Així una zona pública es privatitza per a que després una empresa privada ens torne el que és nostre. S’afirma “permetre que el riu Algar es considere parc públic a càrrec del sector que s’ordena, que correrà amb l’obligació de la seua rehabilitació com a càrrega urbanística i de la seua posterior cessió gratuita i lliure de càrregues a l’Ajuntament” (Tomo II, Títol IV, Cap II, 1.-). La llei d’aigües considera com a zones públiques els llits del rius i qualsevol privatització és una il.legalitat.
7.- Recuperació de la Pedrera com a zona d’oci: “pirueta” institucional. Al projecte es reconeix que la pedrera representa “una activitat contaminant, i que la seua pols pot provocar mort en flora i fauna per manca d’oxigenació”!, (Projecte Los puentes del Algar. Ajuntament d’Altea), però tanmateix l’ajuntament ha fet cas omís els últims anys de les protestes veïnals i ha permés l’ampliació de la superfície de la pedrera tal com ha volgut el propietari, obviant la presentació de actualitzacions cartogràfiques anuals, informes sobre l’emissió de partícules a l’atmosfera, etc.) Doncs bé, després d’aconseguir copiosos beneficis pel desvallestament del tossal, el projecte “Los Puentes del Algar” ofereix al propietari clausurar l’explotació, mitjançant indemnització i la posterior transformació en un parc d’oci aquàtic amb d’altres intervencions com ara parcs d’aigua salada, balnearis, talasoterapia… El tossal es troba vora riu i necessita d’una rehabilitació integral per aconseguir la regeneració del paisatge, tal com és prescriptiu a tota explotació minera d’aquestes característiques i no la sustitució d’un mal per un altre. No sembla idoni, aleshores, la instal.lació de parcs d’oci, que necessàriament, significarien un impacte molt negatiu al riu per la seua proximitat
8.- El sacrifici de l’horta: el
nostre paisatge agonitza. La construcció dels vials sacrifica milers de metros quadrats d’horta, fragmentant les diferents partides d’Altea (L’Horta, Les Qintanes, Mandem, Sogai, La Pila i L’Olla) i dificultant encara més la supervivència del sector agrícola que dona entitat al paisatge del riu i les seues terrasses. Segons les teories ecològiques actuals “un nuevo modo de considerar la agricultura se va abriendo camino en los más recientes debates sobre ecología: la agricultura entendida no solamente como sistema productivo, sino también como instrumento social de conservación del ambiente en provecho de la comunidad. Los trabajadores de la tierra con su actividad productiva y con su sola presencia en los campos, favorecen la defensa de la vegetación, del suelo y del sistema hidrológico; esta función social de conservación del habitat natural ha de ser reconocida, organizada e incluso recompensada. (CAMPOS VENUTI, G. Urbanismo y austeridad.) No
és així el que es despren de l’actual projecte que dissenya al llarg de la
ribera de l’Algar un poblat d’altura escasa amb carrers sinuosos, esglèssia
i plaça major, així com dues
passarel.les que comuniquen les dues riberes. Ens diuen que d’aquesta manera
es recupera el fenòmen sociològic natural de les partides a Altea. No cal recuperar el que no s’ha perdut i les partides existeixen a Altea amb la seua vida pròpia, les seues festes, les seues peculiaritats, els seus problemes. Els pobles naixen a un lloc i van poc a poc fent-lo seu. No necessitem partides artificials i sense vida. Crear una urbanització de luxe des d’un despatx no és recuperar el model de poble alteà, és simplement urbanitzar segons un model ja conegut en aquesta comarca. A més, els margens del riu Algar a Altea conserven actualment l’ús agrícola. El valor paisatgístic, cultural i patrimonial d’aquesta zona per al nostre poble és molt gran. Urbanitzar els margens del riu amb l’excusa d’integrar el riu a la ciutat i recuperar allò que no s’ha perdut és enganyar a la població, més a més quan la urbanització es projecta junt a una zona d’alt valor ecològic. Les actuacions proposades estan francament oposades al concepte de sostenibilitat. 9.- Altres qüestions ambientalment insostenibles: UNA LLISTA INTERMINABLE. El
traçat de vials de 20m d’amplària als dos margens del riu produirà greus
alteracions geomorfològiques, pels terraplens i taluds associats a la
construcció, per la compactació dels terrenys pel trànsit de maquinària
pesant, a més dels metros quadrats de terra fèrtil pérduda. Augmentara la turbidesa de les aigües superficials en la fase de construcció i s’alterarà de manera permanent la circulació de les aigües d’escorrentia. Aquests impactes són molt greus per la importància de l’aigua en aquest ecosistema. Es destruiran zones amb vegetació interessant, tal com és el rogle d’oms del marge esquerre del riu, testimonis de la vegetació originària de la zona, d’interessant valor botànic, així com gran superfície de sòls fèrtil dedicat a l’agricultura. La fauna es veurà afectada tant per destrucció directa de les seues àrees com per la perturbació de les seues condicions de vida i per la fragmentació del seu territori, a més de l’impacte sonoro al que alguns grups faunístics són especialment sensibles. L’efecte barrera produirà l’aïllament de poblacions, augmentant el nombre de morts d’animals atropellats. Els terrenys agricoles que queden junt als vials veuran reduir la seua productivitat en un 20% en una franja de 250 m a cada costa, segons estimacions fiables. Les mesures correctores propostes a l’EIA no lograran recuperar les condicions actuals: la dotació de pasos per a fauna no restablirà la permeabilitat territorial efectiva, les barreres sonores redueixen tan sols el 30 % del soroll en la zona immediata, en la resta de la zona l’efecte és mínim degut a la reflexió de les ones... L’estalvi produit per la utilització d’energies alternatives en la il.luminació pública no compensarà l’augment de consum energètic en una zona amb intervencions urbanístiques tan fortes. La desembocadura del riu Algar figura en el Catàleg valencià de zones humides (pendent d’aprovació definitiva), destacant-se en ell la seua importància com a corredor biològic, funció biològica que el riu deixarà d’acomplir si se li encaixona amb carreteres per tots els seus límits. Al
projecte no hi estimació dels nivells de contaminació per emisió de gasos
dels vehicles circundants, ni les possibles afeccions sobre el veïnat que es
veurà afectat per totes aquestes transformacions, perdent els terrenys i les
vivendes. El projecte no anomena quines seren les actuacions encaminades a conservar la via pecuària de 12 m d’amplària que travessa el riu, és tracta de la “colada del Mascarat” que ve de Calp i es dirigeix cap a La Nucia. Aquesta omissió resulta molt greu, donat que les vies pecuaries són públiques i objecte de protecció.
10.- Construccions en terrenys inundables: un
oblit irresponsable i inacceptable. No tindre en compte el pla de prevencions d’inundacions resulta a hores d’ara increible, però el fet és que al projecte no s’anomena en cap moment el PATRICOVA (Pla d’acció territorial sobre risgos d’inundabilitat. COPUT 1999). Per tant el projecte ignora els 742.131 metros quadrats de l’entorn del riu que presenten risc 1 (el més alt). Segons les normes urbanístiques del PATRICOVA tots els terrenys d’alt risc d’inundabilitat hauran d’ésser qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció. Aquesta barbaritat es demostra amb una simple suma: el projecte destina a us residèncial-sòl urbanitzable una xifra de 1.660.000 metres quadrats (Tom III. Memòria justificativa) que sumats a la zona inundable (que evidentment no potser residèncial) sobrepassen en 40.000 metres la zona afectada per la modificació (2.360.000 metres quadrats), i ens faltaria encara afegir la zona de serveis, la depuradora i el viari!. Evidentment la possibilitat d’inundabilitat no ha estat contemplada en aquest projecte. De la mateixa manera resulta inacceptable que un estudi científic com és l’EIA ignore successos esdevinguts recientment a Altea, com l’estudi de les pluges torrencials en els que no trobem la referència a l’episodi de pluja en el qual s’arrepleguen 80mm. de precipitacions en un sols dia, en Juliol de 2001.
11.-
La protecció de zones humides: l’afirmació
més manipulada. El riu Algar adquireix una singularitat notòria al curs baix per la necessitat de conservar zones humides com aquesta (Conveni Ramsar per als humedals mediterranis). Aquestes zones tradicionalment insalobres estan actualment revaloritzades per la seua importància com a reguladores del règim hídric, pel seu paisatge i per les especies animals i vegetals que alberguen. Es consideren zones de protecció especial a la Llei d’aigües, a la llei d’espais protegits, a les directrius ambientals de la Unió europea i a la nostra legislació (Catàleg valencia de zones humides). Sembla impossible la conservació de la zona humida amb tots els impactes ja anomenats, i aquestes actuacions (vials, urabnitazacions…) necessariament influiran al fràgil ecosistema del riu. La pressió urbanística que suposaran 5000 vivendes en l’entorn d’un paratge d’aquestes característiques alterarà d’una manera inacceptable el paisatge, el règim hídric i les característiques pròpies d’aquest entorn.
Resumint, l’objectiu no és crear un poble que creix i es desenvolupa amb harmonia amb la natura i amb el seu riu, el que volen, tal com diu el projecte és “integrar el riu a Altea”, convertir-lo en un parc urbà, domesticar-lo, que a la zona del riu Algar el nostre poble continúe creixent com ho està fent a Bèrnia, a Cap Blanc, a Marymontaña, a l’Olla…: devorant amb avidessa tota la natura que troba al seu pas. ¿Qui s’està beneficiant d’aquesta febre urbanitzadora?, ¿és això crèixer pensant en les generacions futures?, ¿és eixe el poble que volem? ¿No seria més “sostenible” desenvolupar un projecte de poble integrat al seu medi i així evitar que el creixement desmesurat destrosse i allunye a la població de l’entorn que sempre l’ha acompanyat?, ¿No podem construir entre tots i totes un futur digne per al riu?
Per tots aquests
motius considerem que els danys ambientals que es produiran no són assumibles
en relació amb els escasos beneficis socials obtinguts, per la qual cosa
SOl.licitem A l’ALcalde de l’Ajuntament d’altea que tinga per presentat
Aquest Escrit i per formulades les al.legacions que inclou, que ens tinga per
personats en l’expedient de referència tenint en mi les ulteriors
notificacions i després de les tramitacions legalement establertes s’Acorde
la retirada del “Proyecto de modificación puntual del PGOU d’Altea en el ámbito
del sectorRS 11 Río Algar” i sol.licitem que s’elabore un pla rector en el
marc que la legislació estableix per a les zones humides protegides, que tinga
per objectiu protegir el riu algar i tot el conjunt de les partides tradicionals
d’altea amb criteris de sostenibilitat i tenint en compte a tots i totes els
ciutadans/es. signat,
(Són un total de 10 fulls)
Altea, 7 de Febrer de 2002 |
|
|
