ASSOCIACIÓ L'ALGAR NET I VIU

MANIFEST DEL FÒRUM PER LA GESTIÓ SOSTENIBLE DEL LITORAL

68 MESURES URGENTS PER A UN LITORAL SOSTENIBLE

LA PROBLEMÀTICA AMBIENTAL DEL LITORAL

Els problemes problemes que amenacen el litoral són molts. La gran majoria tenen el seu origen en actuacions antròpiques que el degraden. És, per tant, urgent l'actuació per a la seua defensa amb uns paràmetres clars de sostenibilitat.

Els problemes més importants són:

1)      Construcció d'infraestructures litorals: ports, passeigs marítims, dics, etc. Aquestes actuacions que van lligades moltes vegades a les suposades demandes turístiques, interfereixen amb la dinàmica litoral, agreujant l'erosió de la costa i posant en perill l'existència de platges, sistemes dunars i penya-segats. El dragatge dels fons marins i la construcció i ampliació de ports degrada i inclús elimina comunitats vegetals de gran valor ambiental dels fons marins afectats. La construcció de passeigs marítims, a més de "artificialitzar" el paisatge costaner, també degrada o destrueix comunitats vegetals del litoral terrestre, la conservació de les quals hi hauria d’ésser prioritària.

2)      Degradació de la qualitat de les aigües marines: la gran biodiversitat del litoral es veu reduïda per l'existència d'abocaments industrials i d'aigües residuals sense depurar o insuficientment depurades, a vegades a través de grans emissaris submarins, la construcció dels quals suposa un greu impacte sobre els fons marins. La desaparició o degradació de les praderies de fanerògames marines en gran part del litoral mediterrani és un indicador d'aqueixa pèrdua de qualitat, aquesta situació és molt greu donada la important funció d’oxigenar i de retindre sediments que tenen les praderies. A més, les aportacions de nutrients (nitrogen, fòsfor) poden conduir a l'eutrofització de les aigües marines, amb el consegüent perill de formació de marees d'algues oportunistes i la reducció de la biodiversitat.

3) Urbanització del litoral: l'artificialització del litoral amb la construcció d'assentaments humans (moltes vegades com a segones residències i amb un gran component especulatiu), suposa un greu impacte paisatgístic i un atac als valors naturals de la costa, per la modificació de la dinàmica litoral i de la dinàmica de les brises. El creixement urbanístic vertiginós porta associat la construcció d'infraestructures: vials, col·lectors, etc, que suburbialitzen l'entorn mediterrani i destrueixen els ja  escassos espais naturals.

4) Degradació dels espais naturals associats al litoral: les marjals, estuaris, albuferes, saladars, salines i llacunes costeres, cordons dunars, penya-segats, estan íntimament relacionats al medi marí, i sofreixen les conseqüències d'una mala gestió del litoral. Així mateix, les praderies de fanerògames marines (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa), que són refugi de fauna marina i llocs de producció primària i per tant d'oxigenació de les seues aigües, sofreixen també els impactes humans: pesca d'arrossegament, abocaments, construcció d'infraestructures, etc. Els fons rocosos costers, penya-segats submarins i el coral.lígen són ambients també a preservar.

5) Canvi climàtic: els models atmosfèrics prediuen que de continuar amb els nivells d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, el nivell del mar pot pujar fins a 1 metre en aquest segle. Aqueix fenomen canviarà moltes de les condicions ambientals a les que molts organismes no seran capaços d'adaptar-se amb la suficient velocitat. Fins i tot, gran part de les humedals costaneres i sistemes dunars podrien desaparéixer com a conseqüència d'aqueix augment del nivell del mar a l'incorporar-se la seua superfície a la del medi marí.

La destrucció i regressió de les fanerògames marines i la contaminació de la mar (impactes sobre el fitoplàncton, zooplàncton, i foraminífers), importants organismes fixadors de diòxid de carboni, no fan més que agreujar el problema. Les infraestructures que es construeixen per a lluitar contra eixe fenomen: dics, obres de defensa del litoral urbà, etc no fan més que introduir elements agressius i artificials.

6) Erosió de la línia de costa, regressió de les platges i sistemes dunars: la interrupció de l'aportació de sediments terrestres, a causa de la regulació dels rius, construcció d'embassaments, extracció d'àrids, la destrucció de les praderies de fanerògames marines, etc, és la causa principal de la regressió de les platges i dels sistemes dunars, i la justificació de les obres de regeneració de les platges, per mitjà de l'extracció d'arena dels fons marins, amb greus impactes sobre la pesca i la dinàmica litoral. Algunes d'aquestes actuacions no són sotmeses al procés d'avaluació d'impacte ambiental.

7) Sobrepesca i esgotament dels recursos pesquers: la sobreexplotació dels recursos naturals ha conduït a l'esgotament dels caladors de pesca, posant en greu perill un recurs renovable. La destrucció de les àrees de refugi, posta i cria d'espècies comercials, com són les praderies de fanerògames marines, la utilització d'arts de pesca danyoses per a l'entorn marí (arrossegament) i la captura de talles xicotetes agreugen aqueix problema. Les ajudes econòmiques europees a la pesca (Fons estructurals IFOP) per a modernitzar les flotes, augmenten per un efecte pervers la pressió, sobrecapacitat i sobreexplotació de les mateixes.

La instal·lació massiva de granges marines d'aqüicultura té uns greus impactes ambientals: pèrdua de qualitat de les aigües, utilització d'antibiòtics i altres substàncies químiques, canvis en el comportament natural de la fauna de l'entorn, impactes sobre la pesca artesanal, etc. El baix factor de conversió (són necessaris 20 kg d'aliment per produir 1 kg de tonyina, una de les principals espècies engreixades) converteix a aquesta activitat en altament malbaratadora de recursos i contribueix a l'augment de la pressió pesquera.
 

8) La gestió insostenible dels recursos hídrics (sobreexplotació d'aqüífers, intrusió salina dels aqüífers litorals, contaminació difusa amb nitrats per les pràctiques agrícoles, etc) té la seua repercussió en el medi litoral. La construcció de grans desaladores d'aigua marina, amb l'abocament de les salmorres, o la construcció de salmorraductes que aboquen el rebuig de les desalinitzadores de l'interior, pot afectar a la qualitat de les aigües litorals.

9) La forta degradació del paisatge i dels recursos naturals tradicionals de les poblacions del litoral ha produït una pèrdua progressiva de la identitat dels pobles i un oblit de la cultura i el saber ancestral que havia permés conviure de manera harmoniosa amb el fràgil ecosistema mediterrani. L'abandó de les activitats del sector primari centra el creixement en el sector de la construcció i servicis, generant treball precari en hostaleria i afins. El resultat és una societat desestructurada on els problemes socials augmenten parells a aquest creixement desmesurat.

GESTIÓ SOSTENIBLE DEL LITORAL

Les zones litorals són llocs on conflueixen multitud d'impactes ambientals, exercits de vegades a molts quilòmetres de la costa, i per tant, per a gestionar-les de forma sostenible és necessària una perspectiva ampla que incloga l'aplicació de mesures sectorials en un variat repertori de temes. Així, farem insistència en 68 mesures necessàries i urgents a adoptar en cinc sectors diferents: l'ordenació del territori i defensa del litoral, el turisme sostenible, l'aigua i la gestió dels recursos pesquers.

1. ORDENACIÓ DEL TERRITORI I DEFENSA DEL LITORAL

- Desenrotllar, en el marc d'una nova Llei del Sòl, l'obligació de realitzar per les CC.AA. Plans d'Ordenació del Medi Físic per a tot el seu territori abans de 2005, en els que s'establisquen criteris racionals per al creixement urbanístic (sostres màxims, restriccions en zones d'interés natural, ajustar l'oferta a criteris de creixement vegetatiu, etc.) i als que s'hagen d'ajustar els plans urbanístics municipals.

- Establir criteris de creixement urbanístic zero (Moratòria Urbanística) en les zones costeres urbanísticament saturades.

- Realitzar totes les delimitacions pendents del domini públic marítim terrestre per al 2005, i elaborar un inventari de les ocupacions irregulars per a la seua posterior eliminació abans de l'any 2008.

- Penalitzar fiscalment la tinença de vivendes buides i la segona residència.

- Desenrotllar una Estratègia Estatal per a la Gestió Integrada de les zones costeres. Ordenació del desenrotllament urbanístic en col·laboració amb les administracions locals i regionals i amb els col·lectius ciutadans compromesos en la conservació del litoral. Establir un Consell de Gestió i Defensa de la Costa, que permeta a l'Estat i a les CC. AA. col·laborar en la gestió integrada del litoral, amb participació de les organitzacions socials.

- Establir una moratòria en la construcció i ampliació de ports esportius i altres infraestructures costeres de gran impacte ambiental. Cessament de la "regeneració" artificial de platges.

- Promoure plans de recuperació de sectors costers degradats (zones contaminades, sobresaturades urbanísticament, etc).

- Promoure la creació de reserves marítim terrestres.

- Revisar i reforçar els indicadors definits en el Pla de Costes del Ministeri de Medi Ambient i aprovar-los amb rang de llei.

- Intensificar els esforços per a la delimitació total de la costa, de manera que en 2007 es trobe delimitat un 50% més de costa que en 2002.

- Realitzar un inventari de totes les ocupacions il·legals en la costa que estiga finalitzat per al 2005 i eliminar el 75% d'aquestes infraestructures per al 2010.


2.TURISME SOSTENIBLE

- Elaborar un Pla Estatal de Turisme, amb la participació de tots els sectors implicats, que definisca les previsions de creixement en funció de la capacitat de càrrega dels ecosistemes per al 2004.

- Posar en marxa plans i programes, a escala estatal, autonòmica i local, de foment i incentiu a les inversions dirigides a un turisme de qualitat i respectuós amb el medi ambient.

- Impulsar la posada en marxa de fòrums territorials de debat sobre turisme sostenible i formulació d'Agendes 21 Locals perquè en 2006 almenys el 50% de municipis costers disposen d'elles.

- Fomentar mesures de millora ambiental en l'activitat i oferta turística, amb especial atenció a l'ús d'energia i aigua i la generació de residus en les instal·lacions turístiques.

- Crear un Codi de Conducta Ambiental i Social per a ser subscrit per les empreses implicades en el sector turístic en el nostre país o en tercers països, per al 2004.

- Promoure i incentivar l'adopció de sistemes de gestió mediambiental i de qualitat en serveis públics, municipis turístics, així com per a empreses turístiques i les seues infraestructures (hotels, camps de golf, etc.).

- Posar en marxa un programa de formació permanent sobre turisme sostenible per a tots els sectors relacionats amb el turisme per al 2004.

- Aplicar l'ecotasa turística a escala estatal, garantint que els recursos obtinguts són dedicats a la recuperació de zones naturals degradades i a la minimització dels efectes del turisme en el medi ambient per al 2006.

- Posar en marxa mesures per minimitzar la contaminació i el balafiament d'aigua i energia provocats per l'activitat turística.

- Realitzar Estudis d'Impacte Integral (no sols ambiental), a estratègies globals (Plans d'Ordenació Territorial), sectorials (agricultura, turisme, trànsit,...) i elements puntuals significatius (Parcs Temàtics, regeneració de platges...).

- Realitzar una avaluació ambiental i social vinculant, de totes les noves infraestructures turístiques a partir del 2004.

- Crear plans específics per a la regulació i minimització de l'impacte de qualsevol tipus de turisme en tots els espais protegits (Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Xàrcia Natura 2000, etc.), així com per al foment del turisme de qualitat i baix impacte en el seu entorn.

3. AIGUA I CONTAMINACIÓ DEL LITORAL

- Derogar la Llei del Pla Hidrològic Nacional i elaborar i aprovar un nou Pla on es descarte la construcció de grans embassaments i transvasaments. La construcció d'embassaments ha eliminat les aportacions de sediments i arenes a les platges, contribuint a la regressió de les platges i dels sistemes dunars i als processos erosius. Els transvasaments d'aigua pretenen, fonamentalment, assegurar nous desenrotllaments urbanístics al  litoral que agreujaran encara més la insostenible situació actual.

- Incrementar substancialment l'eficiència en la utilització de l'aigua en el regadiu, fins a reduir el seu consum en un 25% per al 2010, desenrotllant plans dirigits a reduir les pèrdues en les xàrcies de distribució, reutilització d'aigües residuals depurades, i finançament als agricultors de l'establiment del reg localitzat.

- Reconvertir els regadius situats en les conques on es considera que hi ha un "dèficit estructural", fins a aconseguir un equilibri entre els recursos hídrics renovables propis, i les demandes.

- Establir una sèrie de mesures normatives que tinguen com a finalitat incrementar l'estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua en els abastiments urbans, exigint-ho en els nous desenrotllaments, i adaptació de totes les vivendes existents per al 2005. Així mateix, establir normes que fomenten l'ús d'espècies de xerojardineria mediterrània i limiten l'ús de praderies de gespa i espècies molt consumidores d'aigua en general.

- Establir per al 2005 l'obligació d'instal·lar comptadors que mesuren el consum d'aigua en l'agricultura, els abastiments urbans i la indústria.

-  Establir un sistema de preus on es repercutisca el cost real d'obtenció de l'aigua i s'establisca un sistema de blocs, de tal manera que el preu del m3 d'aigua s'incremente de manera exponencial amb l'augment del consum.

- Definir per al 2005 els cabals ambientals que han de tindre els diferents trams dels diferents tipus de rius, i obligatorietat de mantindre, definint-se cabal ambiental com aquell que permet l'existència de les espècies de fauna piscícola i vegetació de ribera que habitaria de manera natural en eixe tram de riu sense mediar intervenció humana de cap tipus.

- Augmentar les exigències de qualitat per a les aigües continentals en els trams finals dels rius i per a les aigües dels aqüífers costers.

- Complir la directiva comunitària relativa a la depuració de les aigües residuals, que estableix com a objectiu per al 2005 la total depuració de totes les aigües residuals dels municipis que superen els 2.000 habitants.

- Establir una normativa encaminada a evitar l'increment de la contaminació difusa, limitant l'ús d'adobs i fitosanitaris en funció dels sòls. Promoció i foment de l'agricultura biològica.

- Elaborar un pla a desenrotllar en deu anys, que tinga com a finalitat reduir substancialment la contaminació difusa en aquelles àrees on aquesta és molt accentuada.

- Reduir en un termini de tres anys les extraccions d'aigua en els aqüífers sobreexplotats fins a aconseguir que la taxa de renovació siga superior a l'extracció, de cara a recuperar primer l'equilibri hídric i posteriorment extraure tan sols els recursos renovables.

- Establir en el termini de tres anys una xàrcia de reserves naturals de rius o trams de rius que a penes es troben alterats per l'acció humana, on no es permeta, ni en els mateixos ni aigües amunt, cap tipus d'abocaments o existència de cap tipus d'infraestructura hidràulica de regulació.

- Avaluació d'impacte ambiental de les plantes desalinitzadores d'aigua marina, així com evitar l'abocament de les salmorres en zones humides costaneres o en espais marins protegits (LICs, ZEPAs, Reserves Marines).

- Millora de la qualitat de les aigües litorals, reduint els abocaments de substàncies contaminants i evitant l'eutrofització de l'aigua marina. Moratòria a la construcció de nous emissaris submarins.

- Implantació progressiva, en les noves urbanitzacions o reformes urbanes, de dobles xàrcies d'arreplegada d'aigües (pluvials i residuals) i instauració de dobles circuits d'aigües (negres i grises) en instal·lacions turístiques i hoteleres, amb l'objecte de reduir el consum d'aigua i una major reutilització.


4. GESTIÓ DE RECURSOS PESQUERS

- Reduir l'esforç pesquer fins a un grau que siga sostenible per al 2010, prioritzant aquells segments que més contribueixen a la sobrecapacitat i amb major impacte sobre el medi marí (tenint en compte criteris com a selectivitat i impacte sobre els fons marins, impacte sobre la xàrcia tròfica marina, consum energètic, qualitat del peix desembarcat i ocupació generada).

- Redefinir per al 2004 la mesura de l'esforç pesquer de forma que tinga en compte els efectes de les innovacions tecnològiques, la pressió sobre les espècies no objectiu (minimització de descartes) i l'impacte sobre el medi ambient marí.

- Aplicar el principi de precaució en la gestió pesquera, incloent aquelles poblacions sobre les quals no hi ha un coneixement científic precís, tals com les espècies de gran profunditat.

- Posar en marxa immediatament plans de recuperació per a les poblacions explotades que es troben fora dels límits biològics de seguretat.

- Aplicar una gestió basada en els ecosistemes, creant una xàrcia d'Àrees Marines Protegides en el marc de sistemes de cogestió, i integrant la gestió de la Xàrcia Natura 2000 en la política pesquera.

- Posar en marxa sistemes de control eficaços, prioritzant aquelles mesures sobre les quals és més factible exercir un control real. Elaborar un Pla Estatal contra la Pesca Il·legal, No Declarada i No Reglamentada, així com els corresponents plans estatals per  previndre les captures incidentals en les pesqueres (aus, taurons i tortugues marines)

- Reorientar la política de subsidis, eliminar els que contribueixen a la sobrecapacitat, i promoguent només els que servisquen als objectius de promoció d'una pesca sostenible, socialment justament i ambientalment correcta. En particular, haurien de dedicar-se fons estructurals per a la gestió i administració de reserves marines i altres mesures que contribuïsquen a la conservació i recuperació dels recursos marins.

- Rebutjar la privatització dels recursos marins i en particular les Quotes Individuals Transferibles.

- Crear un marc legal que garantisca una aqüicultura sostenible per al 2004, especialment pel que fa a la planificació territorial, la competència amb el sector extractiu i la utilització de substàncies químiques.

- Rebutjar frontalment l'ús d'organismes genèticament modificats en l'aqüicultura.

- Promoure sistemes independents de certificat pesquer, reconeguts internacionalment, que garantisquen la sostenibilitat del recurs pesquer i que permeten un consum responsable.

- Prioritzar la investigació sobre els aspectes mediambientals i socials de la gestió pesquera, incloent la selectivitat de les arts de pesca, la modificació de les tècniques que causen major impacte ambiental (palangre, arrossegament, xàrcies, sistemes fixos), l'ecosistema marí, el paper de la dona en la pesca i l'ús del coneixement tradicional dels pescadors en la gestió pesquera, entre altres.

- Establir un marc adequat per a la participació en l'elaboració de les polítiques pesqueres de tots els actors implicats, que incloent als propispescadors i a les ONGs.

- Posar en marxa mesures que garantisquen la transparència i l'accés a la informació en matèria pesquera per a tots els actors implicats.

- Desenrotllar programes de formació per a pescadors i gestors, orientats a la gestió sostenible de l'activitat pesquera, i en particular a la participació en sistemes de cogestió i el paper de noves ferramentes com les Àrees Marines Protegides.

- Aplicar les mesures anteriors a les flotes espanyoles o de capital espanyol que operen en aigües de tercers països i avaluar el seu impacte ambiental i social.

5. BIODIVERSITAT I ESPAIS NATURALS LITORALS PROTEGITS

- Detindre i revertir el procés d'artificialització de llits, zones humedals i costes i aprofitar al màxim el seu potencial com a corredors biològics naturals. Preservar la naturalitat dels paisatges costers que encara no han sigut degradats i recuperar, sempre que siga possible, aqueixa naturalitat en els ja degradats.

- Estudiar i avaluar la repercussió ambiental de les activitats públiques i privades en el Domini Públic i elaborar unes directrius per a l'aprofitament social del Domini Públic, el principal destinatari de les quals han de ser els Ajuntaments.

- Elaborar, amb caràcter exhaustiu, un inventari estatal de zones humides costanereshumedals (marjals, albuferes, salines, llacunes costaneres, saladars, estuaris,...) i de sistemes dunars. Desenrotllar l'Estratègia  per a la Conservació de  Zones Humides en els humedals i sistemes dunars.

- Restaurar mostres significatives dels diferents ecosistemes riberencs peninsulars dels trams mitjos i baixos de totes les conques, mantenint i potenciant la seua funció de corredors i refugis de biodiversitat.

- Creació d'un Pla Estatal de Seguiment i Vigilància de la Xàrcia Natura 2000, per mitjà de l'ocupació dels indicadors oportuns. Crear el Banc de Dades d'Espais Naturals (BBEN), integrant Xàrcia Natura 2000, Espais Naturals Protegits, llocs Ramsar, humedals catalogats, Reserves MaB, etc. Fomentar els estudis dirigits a conéixer les exigències ecològiques dels hàbitats i espècies prioritaris i les corresponents mesures de conservació. Realitzar inventaris continus de biodiversitat d'acord amb els acords internacionals subscrits en la matèria.

- Establir directrius i criteris orientadors sobre planificació i gestió d'espais de la Xàrcia Natura 2000 i adoptar les mesures de finançament públic necessari per a garantir l'adequada gestió, manteniment i conservació futura de la Xàrcia Natura 2000. Augmentar la participació dels Fons Estructurals i de Cohesió i els programes marc de desenrotllament rural (Leader, ProProder) en la gestió d'hàbitats, espais i espècies prioritaris. Estimular i si és procedent desenrotllar projectes demostratius de gestió sostenible d'espais inclosos en la Xàrcia Natura 2000.

- Declarar com a sòl no urbanitzable especialment protegit totes les zones humides costaneres, formen o no part de la Xàrcia Natura 2000, creant al seu voltant un perímetre de protecció o àrea d'amortiguació d'impactes prou extens en el que s'excloga taxativament qualsevol actuació urbanitzadora. Implantar mesures de protecció en la conca hidrològica associada a dits marjalhumedals.

- Protegir de forma efectiva els sistemes dunars, impedint qualsevol actuació urbanística considerant-los com a sòl no urbanitzable d'especial protecció. Establir un Pla per a la recuperació d'aquells sistemes dunars més degradats a fi de recuperar la seua funcionalitat.

- Desenrotllar i aplicar mesures d'incentivació fiscal per a propietaris de terrenys de la Xàrcia Natura 2000 que realitzen una gestió compatible amb els seus valors naturals. Afavorir i incentivar la creació de xàrcies paral·leles d'espais protegits gestionats per administracions locals o entitats privades, com a complement a les xàrcies autonòmiques oficials.

- Aprovació i posada en marxa dels Plans de Recuperació de totes les espècies amenaçades en les CCAA afectades abans de 2005.

- Reforçar i endurir els sistemes d'inspecció de duanes i guarderia en el medi natural marí i millorar el seu nivell de formació ambiental.

- Posada en pràctica dels protocols ratificats per Espanya del Conveni de Barcelona (Abocaments des de Vaixells, Contaminació d'Origen Terrestre, Zones Especialment Protegides i Emergència. Espanya no ha ratificat els protocols sobre Residus Transfronterers ni sobre Fons Marins), així com dels mecanismes de cooperació internacional i d’ajuda als països del sud de la Mediterrània perquè ratifiquen i posen en marxa aquest conveni. D'aquesta manera, es protegirà la riquesa natural i es garantirà una major abundància de la pesca.

- Protecció efectiva dels Hàbitats d'Interés Prioritari litorals i marins establits en la Directiva 92/43/CEE i en especial el de les praderies de fanerògames marines (Posidonia oceanica). Cessament de les accions o obres que afecten el seu estat de conservació.

[ index ] [ Retrocedir ]