ASSOCIACIÓ L'ALGAR NET I VIU
|
|
|
L’Associació L’ALGAR NET I VIU, amb
motiu de l’exposició pública del “PLA DARGILES CERÀMIQUES DE LA
COMUNITAT VALENCIANA” publicat en el DOGV el dia 1 d’abril de 2002, i en
la seua representació com a membres de la comissió gestora:
Sr. Conseller d’Indústria, Comerç i Energia
EL PAISATGE L’espirit
de l’Administració Europea. El març de 1994,
pocs mesos abans de la 1a sessió plenària del Congrés del Consell d'Europa
dels poders locals i regionals (CLRAE), la Conferència representativa dels
poders locals i regionals d'Europa, la seva predecessora, va adoptar la resolució
256 (1994) sobre la 3a conferència
de les regions mediterrànies. En aquest text, la Conferència Entre ells es troben: ·
el Conveni de la Unesco
relacionat amb la Protecció del patrimoni cultural i natural mundial, ·
el Conveni per a la protecció
del patrimoni arquitectònic d'Europa, ·
el Conveni sobre la vida
silvestre i el medi ambient natural d'Europa, ·
el Conveni europeu per a la
protecció del patrimoni arqueològic, ·
la recomanació del Comité de
Ministres 95 (9) sobre la conservació integrada d'àrees de paisatge cultural
com a part de les polítiques paisatgístiques i la recomanació 79 (9) del
Comité de Ministres referent a la targeta d'identificació i avaluació per a
la protecció de paisatges naturals, ·
la Carta mediterrània del
paisatge, ·
la normativa de la Comunitat
europea sobre els mètodes de producció agrícola compatibles amb els
requeriments de la protecció del medi ambient i la conservació del camp, ·
la directiva de la comunitat
europea sobre la conservació d'hàbitats naturals i de la fauna i la flora
salvatges, ·
la directiva de la Comunitat
europea sobre l'avaluació dels efectes mediambientals, i altres instruments
nacionals importants, de la Comunitat europea i internacionals. Atesa la necessitat
de democràcia i la naturalesa especial, multiplicitat i varietat dels valors
paisatgístics i de demandes sobre el paisatge, el grup d'elaboració del
projecte va celebrar dues trobades a Estrasburg com a part del seu programa de
consulta sobre el projecte del conveni. A la primera, els dies 8 i 9 de novembre
de 1995, hi van assistir òrgans científics interessats nacionals i regionals,
tant públics com privats, i organitzacions europees no governamentals
interessades; la segona, el 24 de març de 1997, es va adreçar a organitzacions
internacionals i autoritats regionals interessades. Després d'aquestes
trobades, en la seva 4a sessió plenària celebrada a Estrasburg del 3 al 5 de
juny de 1997, la CLRAE va adoptar un esborrany
preliminar del Conveni Europeu del Paisatge a la resolució 53 (1997).
L'esborrany del Conveni, escrit en llenguatge no legal, i l'estudi comparatiu de
les lleis europees sobre el paisatge que ja hem esmentat van presentar-se com a
apèndixs al memoràndum explicatiu de la resolució (CG (4) 6, Part II). També en la 4a
sessió plenària, a la recomanació 31 (1997), la CLRAE va demanar a
l'Assemblea parlamentària del Consell que estudiés l'esborrany preliminar del
Conveni Europeu del Paisatge a la resolució 53 (1997), en donés una opinió i,
si fos possible, expressés el seu suport. Aquesta mateixa sol·licitud
d'una opinió i suport es va formular al Comité de la Unió Europea de les
regions. Abans de recomanar
l'adopció del Conveni Europeu del Paisatge al Comité de Ministres, la CLRAE va
decidir, també a la resolució 53 (1997), consultar els ministres nacionals
afectats. En conseqüència, va demanar al grup de redacció que organitzés una
conferència de consulta per als representants ministerials i les organitzacions
internacionals i no governamentals més importants amb una experiència tècnica
en qüestions paisatgístiques. Seguint la invitació
del ministre italià pel patrimoni cultural i actius mediambientals, aquesta
important conferència es va celebrar a Florència (Itàlia) del 2 al 4 d'abril
de 1998. La conferència de
consulta convocada per la CLRAE va aconseguir mantenir un diàleg constructiu
amb les autoritats nacionals responsables de temes paisatgístics al Consell de
països membres d'Europa. Més concretament, i
gràcies a l'intercanvi obert i informal de punts de vista entre el grup de
redacció i els experts que els ajudaven d'una banda, i representants dels
ministres responsables de qüestions paisatgístiques de l'altra, la CLRAE va
poder arribar a entendre els requeriments dels països pel que fa a les normes
comunes d'establiment del dret internacional sobre la protecció, gestió i
planificació dels seus paisatges. Sobre la base dels encoratjadors resultats de la Conferència de Florència
i les opinions positives que els òrgans internacionals afectats van expressar
sobre l'esborrany preliminar del Conveni [1], i tenint en compte les propostes
presentades a les trobades, el grup de treball va elaborar un esborrany
final del Conveni Europeu del paisatge en forma d'una recomanació
projecte presentada a la CLRAE per a la seva adopció en la seva 5a sessió plenària
(Estrasburg, 26-28 de maig de 1998). Aquesta recomanació
projecte, que el Congrés va adoptar el 27 de maig de 1998 (recomanació
40 (1998)), demanava al Comité de Ministres del Consell d'Europa que
examinés el projecte del Conveni Europeu del Paisatge amb la finalitat
d'adoptar-lo com un conveni del Consell d'Europa, si era possible durant la
campanya de patrimoni que els caps d'estat i govern havien convocat a la segona
cimera del Consell d'Europa, l'octubre de 1997. La recomanació també
instava l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa a donar suport al
projecte del Conveni Europeu del Paisatge amb la finalitat que fos adoptat pel
Comité de Ministres. En la reunió 641a
(del 15 al 18 de setembre de 1998), els diputats del Consell de ministres
europeus van considerar la recomanació 40 (1998) i van demanar al Comité per
les activitats del Consell d'Europa en l'àmbit de la diversitat biològica i
paisatgística (CODBP) i al Comité del patrimoni cultural (CC-PAT) que
consideressen si un conveni del Consell d'Europa sobre el paisatge es podia i
s'havia d'elaborar sobre la base del projecte de conveni sobre el paisatge de la
CLRAE a la recomanació 40 (1998). El CC-PAT i el CO-DBP
van presentar les seves opinions el 17 de febrer i el 19 d'abril de 1999,
respectivament. Sobre aquesta base,
en la reunió 676a (de l'1 al 2 de juliol de 1999), el Comité de Ministres va
decidir establir un comité d'experts governamentals selectes responsables de la
redacció del Conveni Europeu del Paisatge
sobre la base de l'esborrany elaborat pel Congrés. El Comité de
Ministres va recomanar concretament al Comité selecte que parés atenció en
els articles que afectessen l'òrgan de control de la implementació del Conveni
i la identificació de paisatges de d'interés europeu. Aquest Comité
d'experts es va reunir en tres ocasions (setembre i novembre de 1999 i gener de
2000) i va presentar un nou projecte del Conveni al CC-PAT i el CO-DBP el gener
de 2000. Ambdós comités van estudiar conjuntament el text el 10 de març de
2000 i van decidir presentar-lo al Comité de Ministres juntament amb l'informe
de la reunió [T-LAND (2000) 4] per a la seva consideració i possible adopció
i l'obertura a signatures. A
partir dels textos que es van incloure en l'informe esmentat abans i les
opinions de l'Assemblea parlamentària i el Congrés dels poders regionals i
locals d'Europa el 25 de maig de 2000 i el 26 de juny de 2000, respectivament,
el secretari general del Consell d'Europa van presentar un avantprojecte del
Conveni al Comité de Ministres per a la seva adopció. El Comité de
Ministres va adoptar el text de la el 19 de juliol de 2000 i va decidir
que s'obriria per a signatures el 20 d'octubre de 2000. [1] L'Assemblea
parlamentària del Consell d'Europa i el Comitè del patrimoni cultural, el
Comitè de la Unió Europea de les
regions, el Comitè del patrimoni mundial de la Unesco, la Comissió mundial
sobre àrees protegides i la
Comissió sobre dret mediambiental de la Unió Internacional per a la Conservació
de la Natura (UICN) van presentar
opinions oficials a la Conferència de Florència. Un seguit d'organitzacions no governamentals amb
qualificacions tècniques en la gestió del paisatge també van donar opinions
favorables sobre el projecte
preliminar del Conveni a la conferència. CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE Capítol
I – Disposicions generals Article 1 -
Definicions Als fins del Conveni: a)
"Paisatge"
fa referència a una àrea, tal com la perceba la gent, el caràcter de la qual
és resultat de l'acció i la interacció de factors naturals i/o humans; b)
"Política
del paisatge" és l'expressió per
part de les autoritats públiques competents dels principis generals i les
estratègies i directrius que permeten l'adopció de mesures específiques
orientades a la protecció, gestió i planificació de paisatges; c)
"Objectiu de
qualitat paisatgística"
significa, per a un paisatge concret, la formulació per part de les autoritats
públiques competents de les aspiracions del públic pel que fa als trets
paisatgístics del seu entorn; d)
"Protecció
del paisatge" fa referència a
accions orientades a conservar i mantenir els trets significatius i característics
d'un paisatge, justificades pel valor patrimonial derivat de la seva configuració
natural i/o de l'activitat humana; e)
"Gestió del
paisatge" és l'acció, des d'una
perspectiva de desenvolupament sostenible, per tal de garantir el manteniment
regular del paisatge, i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats per
processos socials, econòmics i ambientals; f)
"Planificació
del paisatge" és una acció ferma
orientada al futur per millorar, recuperar o crear paisatges. CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE Objectius
del conveni Article
3 - Objectius “Els
objectius d'aquest Conveni són fomentar la protecció, gestió i planificació
del paisatge, i organitzar la cooperació a escala europea en qüestions paisatgístiques” Les poblacions
europees volen que les polítiques i instruments que afecten el territori
nacional tinguen en compte els seus desitjos pel que fa a la qualitat del seu
entorn. En la seva opinió, aquesta qualitat té a veure en certa mesura amb els
sentiments que els desperta la contemplació del paisatge. El ciutadans europeus s'han adonat que la qualitat i diversitat de molts paisatges s'estan deteriorant a conseqüència d'una àmplia varietat de factors i que això està tenint un efecte advers sobre la qualitat de les seves vides quotidianes. No es pot permetre
que les activitats oficials sobre el paisatge segueixen sent un camp d'estudi o
acció exclusiu monopolitzat per científics especialistes i òrgans tècnics. El paisatge ha
d'esdevenir una preocupació política prioritària, perquè té un paper
important en el benestar dels europeus, que ja no estan disposats a tolerar
l'alteració del seu entorn provocada pels desenvolupaments tècnics i econòmics
en els que no tenen paraula. El paisatge és cosa de tots i es presta a un
tractament democràtic, especialment a escala local i regional. Si s'atorga un paper
actiu a la gent en la presa de decisions sobre el paisatge, serà molt més fàcil
que identifiquen amb les àrees i ciutats on passen el seu temps de treball i
lleure. Si tenen més influència sobre el seu entorn, podran reforçar la
identitat i distinció local i regional i això comportarà compensacions en
termes de realització individual, social i cultural. Al seu torn, això
pot ajudar a fomentar el desenvolupament sostenible de les àrees afectades, atés
que la qualitat del paisatge té una participació important en l'èxit de les
iniciatives econòmiques i socials, ja siguen públiques o privades. L'objectiu general
del Conveni és encoratjar les autoritats públiques a adoptar polítiques i
mesures a escala local, regional, nacional i internacional per protegir,
gestionar i planificar els paisatges a tot Europa per tal de conservar i
millorar la qualitat del paisatge i fer que el públic, les institucions i els
poders locals i regionals reconeguen el valor i la importància del paisatge i
prenguen part en les decisions públiques que hi estan relacionades. Les polítiques i
mesures esmentades abans abasten totes les formes de paisatge que tenen els països.
El Conveni és aplicable a totes les parts d'Europa, incloses les àrees
naturals, rurals, urbanes i periurbanes. No es limita ni als components
culturals, ni als modificats per l'home ni els naturals del paisatge: té a
veure amb tots ells i la manera com s'interrelacionen. Ampliar l'abast de
l'acció oficial sobre el paisatge realitzada pels poders locals per tal que
cobreisca la totalitat del territori nacional no comporta que les mateixes
mesures i polítiques s'hagen d'aplicar a tots els paisatges; aquestes mesures i
polítiques han de poder adaptar-se a tipus de paisatge concrets, que, segons
els seus trets específics, necessitaran diverses formes de tractament a escala
local, des de la conservació més estricta per mitjà de la protecció, gestió
i planificació fins a la veritable creació. Aquests tractaments diversos poden
permetre un desenvolupament socioeconòmic important de les àrees implicades. El Conveni exigeix
una actitud amb visió de futur per part de tots aquells les decisions dels
quals afecten la protecció, gestió o planificació dels paisatges. Té
implicacions per a diverses àrees de política oficial i acció oficial o
privada, de l'àmbit local a l'europeu. A més de la seva
importància local, els paisatges europeus són valuosos de diferents maneres
per a tots els europeus. Se'n té cura fora de la localitat i més enllà de les
fronteres nacionals.
A més, hi ha paisatges que tenen uns
trets idèntics a totes dues bandes de la frontera i, per tant, necessiten
mesures transfrontereres per implementar els principis d'acció. Per acabar, els
paisatges carreguen amb les conseqüències, ja siguen positives o negatives,
dels processos que es puguen originar a qualsevol altre lloc i l'impacte dels
quals no siga comprovat per les fronteres nacionals. Per això, és legítim que
hi hatja una preocupació a escala europea pel paisatge. En la seva
diversitat i qualitat, els valors culturals i naturals lligats als paisatges
europeus són part del patrimoni comú europeu, i per tant els països europeus
tenen el deure de realitzar provisions col·lectives per a la protecció, gestió
i planificació d'aquests valors. Només un conveni
internacional a escala del Consell europeu pot ajudar a assolir aquest objectiu
per tal de proporcionar una referència legal a les altres iniciatives
internacionals actives en aquest camp. Existeixen una sèrie
d'instruments legals internacionals que tenen a veure amb el paisatge, ja siga
directament o indirecta. No obstant això, no hi ha cap instrument legal
internacional que tracta directament, específica i comprensiva els paisatges
europeus i la seva preservació, malgrat el seu gran valor cultural i natural i
la gran quantitat d'amenaces que reben. El Conveni s'ha dissenyat per tal
d'omplir aquest buit. Un conveni
internacional és un instrument legal dinàmic, que evoluciona juntament amb el
tema central de la seva provisió. Un instrument legal internacional que tingués
la finalitat de tractar amb els valors i interessos del paisatge hauria de poder
mantenir-se a l'alçada dels canvis produïts en aquests valors i interessos. El
Conveni Europeu del Paisatge es considera com un complement als instruments
legals internacionals existents, com ara: ·
El Conveni de la Unesco sobre la
protecció del patrimoni cultural i natural mundial,(París, 16 de novembre de
1972); ·
el Conveni del Consell d'Europa
sobre la conservació de la vida silvestre i el medi ambient natural d'Europa
(Berna, 19 de setembre de 1979); ·
el Conveni del Consell d'Europa
per a la protecció del patrimoni arquitectònic d'Europa, (Granada, 3 d'octubre
de 1985); ·
el Conveni del Consell d'Europa
per a la protecció del patrimoni arqueològic (revisat) (Valletta, 16 de gener
de 1992); i a les iniciatives
internacionals com ara l'Estratègia de diversitat biològica i de paisatge
paneuropea (Sofia, 25 d'octubre de 1995).
El Conveni Europeu
del Paisatge hauria de permetre establir els vincles formals, quan calga, entre
els mecanismes de la i aquests altres instruments o iniciatives. El Conveni Europeu
del Paisatge deixa a les parts l'elecció dels mitjans que s'usaran en els seus
acords legals interns per tal de complir amb les seves obligacions. Els acords
legals, administratius, fiscals i financers realitzats a cada país per tal
d'implementar el Conveni haurien de poder encaixar tan còmodament com fos
possible amb les tradicions d'aquell país. També es reconeix que, sobre la
base del principi de subsidiarietat, la responsabilitat de les accions
relacionades amb el paisatge recau en les autoritats públiques no només a
escala nacional i internacional, sinó també a escala local i regional. CONVENI EUOPEU DEL PAISATGE Adopció
del Conveni En la reunió 718a del
Comité de Ministres del Consell d'Europa, els delegats: ·
van adoptar el text del Conveni
Europeu del Paisatge, ·
van decidir obrir-lo a
signatura, ·
van acordar que la seva obertura
a signatura coincidiria amb la conferència ministerial sobre la protecció del
paisatge que les autoritats italianes organitzarien a Florència el 20 d'octubre
de 2000, juntament amb el Consell d'Europa, ·
van autoritzar la publicació de
l'informe explicatiu del Conveni Europeu del Paisatge, ·
van donar instruccions a la
Secretaria perquè preparés, per considerar-lo en una de les següents
reunions, un projecte de la resposta a l'Assemblea parlamentària en relació
amb el dictamen núm. 220 (2000), ·
van donar instruccions al Comité
sobre activitats del Consell d'Europa en l'àmbit de la diversitat biològica i
de paisatge (CO-DBP) i al Comité del patrimoni cultural (CC-PAR) perquè fessen
un seguiment de l'aplicació del Conveni Europeu del Paisatge. Alhora, van
convidar l'Assemblea parlamentària i el Congrés dels poders locals i regionals
d'Europa (CLRAE) que s'afegís a la tasca dels comités esmentats abans, en cas
d'entrada en vigor del Conveni. EL PAISATGE front el Pla d’Argiles Ceràmiques La
Conselleria de Medi Ambient Mentres les
institucions europees construeixen un espai legal de convivència, democràcia,
igualtat, desenvolupament i sostenibilitat, l’Administració Autonòmica
valenciana utilitza tots els seus recursos en posar el patrimoni cultural i
paisatgístic en mans de quatre gestors econòmics, amb un únic interés
particular i personalista d’enriquiment constant, encara que la pèrdua dels
valors col·lectius (culturals, ecològics, socials ...) siga del tot
irreparable. Al mateix temps, la
conselleria de Medi Ambient dedica tot el seu esforç en justificar les
barbaritats mediambientals que els poders econòmics li posen damunt la taula al
Sr. Conseller i, mentres tant, deixa de banda intencionadament les seues
obligacions pel manteniment dels ecosistemes quan retarda, fins al punt de la
vergonya, l’aprovació del catàleg de zones humides (intencionadament
retallat), el catàleg d’espeluncas o cavitats protegides, el catàleg de vies
pecuàries, el catàleg d’espècies de fauna amenaçada o d’espècies botàniques
amenaçades o endèmiques,... i així un llarg llistat d’obligacions d’una
administració que actua com a responsable de Mediocre Ambient. No s’entén
com es possible que aquesta Conselleria done el vist i plau a un projecte que
pretén fer desaparéixer el paisatge i els valors mediambientals de tota una
comarca sencera. No s’ha presentat
un estudi seriós ni actualitzat sobre la fauna de la comarca, ni de la flora,
ni de les circumstàncies hídriques, ni per descomptat es diu res no sobre les afeccions
futures sobre les poblacions d’animals salvatges, ni de les possibilitats
de sobreviure de les plantes més emblemàtiques. Per descomptat no
s’han estudiat les conseqüències per als aqüífers que s’exploten
a les comarques costaneres, ni tan sols s’ha determinat la importància hidrogeològica
de la comarca que actua con a zona d’absorció de tota la planura litoral amb
afecció fins a l’Albufera. Ens volen fer
creure que un pla que afecta a tota la comarca dels Serrans no tindrà afeccions
rellevants per al medi ambient? Presentar
d’aquesta manera un projecte és senzillament per que la Generalitat pensa que
els Serrans estem encantats. S’ha demostrat
que aquest govern autonòmic no té la intenció d'assolir un desenvolupament
sostenible sobre la base d'una relació equilibrada i harmònica entre les
necessitats socials, l'activitat econòmica i el medi ambient. El Pla d’Argiles Ceràmiques de la Comunitat
Valenciana. La
impossició d’un pla sense contrastar Tampoc no s’ha fet
cap esforç per adequar aquest pla a les normatives existents en matèria de
medi ambient, ni de presentar estudis o informes de les administracions o
entitats involucrades, ni de consultar a aquelles entitats que coneixen la
realitat de la comarca i que resultaran terriblement afectades, com ara: ·
La Confederació Hidrogràfica, ·
Les universitats que estan
realitzant estudis o projectes de desenvolupament i investigació, ·
Les oficines i administracions
europees de desenvolupament agrari o ramader adients, que han fet inversions
milionàries als Serrans en quant a modernització de les instal·lacions i
infraestructures existents, ·
Les associacions de llauradors,
ramaders, apicultors o cooperatives, que ara viuen de l’entorn natural, ·
Les associacions de comerciants
i consumidors, i que coneixen les necessitats reals en matèria de serveis , ·
Les associacions esportives,
motor del turisme d’interior, ·
Les federacions d’esports de
muntanya, (cacera, pesca, senderisme, espeleologia, escalada ...) com a realitat
econòmicament rendible de la comarca dels Serrans, ·
les autoritats
i institucions turístiques, com a inversors i promotors, ·
Les associacions ecologistes,
com a úniques organitzacions que vetlen i es preocupen pel medi ambient i no
com la desprestigiada conselleria que patim, ·
Els ajuntaments, etc... Aquesta Conselleria
vol aplicar per la imposició un pla d’explotació minera sense contar amb
nosaltres, amb els habitants dels Serrans. Aquest pla s’ha
redactat des d’un fosc despatx de Madrid, de Vila-Reial, de l’Alcora o
d’Itàlia, per un tècnic en destrucció que no ha vingut mai al meu país, ni
pensa fer-ho, per què no conta amb nosaltres, i amb l’única finalitat de
garantir un negoci que es desenvolupa a centenars de quilòmetres i per al que
els Serrans som com sempre hem sigut, només quatre xurros amb els
quals els polítics del PP no conten. Som una anècdota que no sumem no més que
en uns pocs vots. El Pla d’Argiles Ceràmiques de la Comunitat
Valenciana. La
pèrdua d’un recurs comú Atés que el Preàmbul
del conveni Europeu del Paisatge reconeix com a primordial que l'objectiu del
Consell d'Europa és assolir una major unitat entre els seus membres amb la
finalitat de salvaguardar i realitzar els ideals i principis que els són
patrimoni comú, i que aquest objectiu es persegueix especialment per mitjà
d'acords en els àmbits econòmic i social, trobem que contrari a aquest
esperit, la Generalitat Valenciana pretén sacrificar aqueix patrimoni comú
fent-ho desaparéixer sota l’argument de les necessitats de matèria prima
d’un sector industrial que tan sols beneficia econòmicament a unes
poques empresses d’una petita comarca insignificant front al volum humà del
conjunt d’Europa. A més a més, ho fa de manera unilateral, sense cap acord social i de
manera totalment antidemocràtica, amb la mala intenció habitual de
presentar el projecte amb les festes de pasqua i el pont de l’1 de maig de pel
mig. Som conscients que el paisatge contribueix a la formació de cultures
locals i que es tracta d'un component bàsic del patrimoni natural i cultural
europeu que contribueix al benestar humà i a la consolidació de la identitat
europea. Per contra, aquest pla d’explotació minera, aconsegueix de manera
irreparable trencar el víncle entre l’home i el seu passat, el seu
orige com a poble i com a societat, alhora que destrueix la tranquilitat i
benestar social que encara s’hi viu als pobles dels Serrans, ja que el
paisatge és una part important de la qualitat de vida de tots els pobles del món:
en àrees urbanes i al camp, i en àrees amb una elevada qualitat, a les quals
s’els reconeix una destacada bellesa i que als Serrans en tenim com a àrees
quotidianes. Els desenvolupaments
en agricultura, silvicultura, tècniques de producció industrial i mineral i en
la planificació regional, planificació del sòl, transports, infraestructures,
turisme i lleure i, en un àmbit més general, els canvis en l'economia mundial,
en molts casos estan accelerant les transformacions dels paisatges...
La qual cosa també fa
aparéixer a les societats urbanes el desig públic de gaudir d'uns paisatges
amb una elevada qualitat i de tenir un paper actiu en el desenvolupament
dels paisatges. Creiem que el
paisatge és un element clau de benestar individual i social i que la seva
protecció, gestió o planificació comporten drets i responsabilitats per a
tothom i afirmem que la qualitat i la diversitat dels paisatges europeus
constitueixen un recurs comú, i que és important cooperar per a la seva
protecció, gestió i planificació. El Pla d’Argiles Ceràmiques de la Comunitat
Valenciana. Pan para hoy y hambre para mañana Apreciem que el
paisatge té un paper important en l'interès públic en els àmbits cultural,
ecològic, ambiental i social, i constitueix un recurs favorable a l'activitat
econòmica i la protecció, gestió i planificació del qual pot contribuir a la
creació de llocs de treball. Però contra aquesta
visió EUROPEISTA democràtica i justa del futur de la Comarca
dels Serrans, el Govern de la Generalitat ens presenta un pla d’explotació
minera que ens aboca irremissiblement a la desaparicó de la nostra forma de
vida, sense contar amb l’actual teixit econòmic dels Serrans, la qual cosa es
tradueix en la total desaparició dels llocs de treball que actualment
s’ocupen a la comarca gràcies a la ramaderia, l’agricultura, l’artesania
i la incipient indústria turística. Penseu que s’ha
de fer alguna inversió econòmica de futur a una comarca que s’ha condemnat a
la desaparició? L’Aplicació
d’aquest Pla per contra permet l’establiment de negocis temporals de màxima
rendibilitat immediata als inversors forans (que no als propietaris actuals de
la terra) però quan s’abandonen les mines no res queda al seu lloc, ni llocs
de treball, ni infraestructures, ni paisatge, ni cultius, ni natura, ni
persones ... Els responsables i
defensors del PP i en acte públic afirmen, no obstant, que l’actual degradació
mediambiental provocada per una explotació irracional i il·lògica dels
recursos es tracta tan sols d’una modificiación temporal del paisage,
açò és possible?. El Pla d’Argiles Ceràmiques de la Comunitat Valenciana Conclusions ·
Conveni relatiu a la conservació
de la vida silvestre i el medi ambient natural d'Europa (Berna, 19 de setembre de 1979) ·
Conveni per a la protecció del
patrimoni arquitectònic d'Europa (Granada,
3 d'octubre de 1985), ·
Conveni europeu sobre la
protecció del patrimoni arqueològic (revisat)
(Valletta, 16 de gener de 1992), ·
Conveni marc europeu sobre la
cooperació transfronterera entre comunitats o autoritats territorials (Madrid,
21 de maig de 1980) i els seus protocols addicionals, ·
Carta europea de l'autonomia
local (Estrasburg, 15 d'octubre de
1985), ·
Conveni sobre diversitat biològica
(Rio, 5 de juny de 1992), ·
Conveni referent a la protecció
del patrimoni cultural i natural mundial (París,
16 de novembre de 1972), ·
Conveni d'Aarhus, sobre l'accés
a la informació, la participació pública en la presa de decisions i l'accés
a la justícia en qüestions ambientals (Aarhus,
25 de juny de 1998). I atés que aquest
pla no contempla cap benefici per als habitants, treballadors,
estiuejants, comerciants i propietaris de la Comarca dels Serrans. Al temps que resulta
ser un greu atemptat contra el medi ambient i el futur del País Valencià.
Sol·licitem i exigim al Govern de la Generalitat
Valenciana que retire el Projecte del Pla d’Argiles Ceràmiques de la
Comunitat Valenciana. Al mateix temps,
exigim al Govern de la Generalitat que actue com a GOVERN, i li
recordem les seues obligacions del tot oblidades: ·
Que adeqüe les explotacions
mineres existents a la normativa i legalitat actual en matèria de medi ambient, ·
Que actue contra les infraccions
que es comenten quotidianament per part de les empreses mineres, i sense cap
acció per part de les Conselleries adients, ·
Que es respecten les propietats
privades, ·
Que es respecte el dret dels
ajuntaments a decidir la seua pròpia ordenació del territori en termes de
total respecte al desenvolupament sostenible, ·
Que es respecte el dret dels
ciutadans dels Serrans a decidir quin és el seu futur, ·
Que deixe de justificar i
promoure les barbaritats legals i mediambientals que s’estan cometent en
benefici d’un progrés que no ens interessa. ·
Que redacte plans d’explotació
minera realment profitosos per al conjunt de la societat, que siguen creïbles,
que siguen una aposta pel futur dels Serrans i no la lapidació definitiva
d’una cultura, d’una gent i de les nostres il·lusions. A Altea, a 2 de maig de
2003 Signat en nom propi i en
de l’Associació l’Algar net i viu d’Altea. Associació
l’Algar net i viu C.I.F.: G 53649778 Apartat
de Correus 237 03590
Altea (Alacant) Sr. Conseller d’Indústria, Comerç i Energia |
|
|
